SANT JOAN BAPTISTA DE SISPONY. LA MASSANA. ANDORRA. LA PETJADA INESBORRABLE DEL JOSEP OROMÍ MUNTADA ( COLL DE NARGÓ, L’URGELL SOBIRÀ, 1837 + 1915 )

 El Jordi Vila Juncá publica fotografies de l’Església de   Sant
Joan Baptista  de Sispony , nucli que pertany a la parroquia de la
Massana,  al Principat d’Andorra.

Llegia; constitueix un testimoni important de l'arquitectura d'època
barroca a Andorra.

S'inclou en un moviment representatiu de la religiositat moderna andorrana
que afecta alguns edificis emblemàtics del país com són les esglésies
parroquials de Canillo, Ordino i la Massana, i el santuari de Meritxell. A
banda, amb sant Martí de la Cortinada i el santuari de Meritxell són les tres esglésies
 no parroquials que conegueren les
modificacions més grans del seu pla estructural en el segle XVIII . Aquest fet il·lustra
la importància que revestien aquest temples en la societat andorrana moderna.

 

En el cas de Sispony, l'esforç financer necessari per edificar la nova església
 i, sobretot, per aixecar-ne el campanar
mostra una clara voluntat, per part dels veïns, de  crear un lloc de culte que marqui fortament el
paisatge de la vall de la Massana.

A l'interior de l'església es conserven les pintures murals realitzades per
Josep Oromí i Muntada (Coll de Nargó el 1837 - 1915) l'any 1867, amb
representacions del Santíssim Sagrament i la Passió de Crist a l'arc triomfal,
i al fons de l'absis la representació de l'estructura d'un retaule barroc
envoltada per dues columnes salomòniques, on hi ha la talla barroca de Sant
Joan, mentre que a la volta de l'absis hi ha una cúpula amb dos cors travessats
per una espasa.

 

A l'altar de l'església de Sant Joan es conserva un frontal de cuiro
repujat, daurat i pintat a l'oli, amb decoració de motius ornamentals, datat
del segle XVIII. També es conserva una talla de sant Joan de factura gòtica,
així com una talla barroca d'una Mare de Déu i el Nen. Una reixa de ferro
forjat separa el presbiteri de la nau, de cronologia anterior al 1867.

 

Pel que fa al mobiliari de l'església de sant Joan Evangelista de Sispony,
cal destacar la talla gòtica comparable amb la de sant Joan de Caselles, el
frontal d'altar de cuiro del qual només existeix un paral·lel a sant Climent de
Pal i les pintures murals que, amb les de la Mosquera i de l'Aldosa, són dels
pocs exemples conservats al Principat. Aquest conjunt constitueix un valuós
testimoniatge de l'art religiós a les valls d'Andorra.

La obra més important  de Josep Oromí
i Muntada (Coll de Nargó el 1837 - 1915) és el conjunt mural de Sant Climent
del Coll de Nargó.

Va crear les pintures murals de Nostra Senyora de Meritxell (1866)
destruïda el 1972 pel foc, les de Sant Joan de Sispony ; de Sant Miquel i Sant
Joan de la Mosquera i el Sant Ermengol de l'Aldosa.

 També fou l'autor dels murals de la
capella de la Casa de la Vall, el parlament andorrà

https://www.elperiodic.ad/noticia/29124/vida-doromi-pobre-i-devot

Andorra no disposa  d’un sistema de
consulta similar al desenvolupat a Catalunya per Patrimoni Gencat, el fet és
sembla força inversemblant, que això  succeeixi
entre comunitats radicalment anticatalanes  com l’Aragó o el País València – entenguis l’afirmació
únicament des de l’àmbit de la política - 
malgrat la seva infinita estultícia ho podem entendre – el mejor catalán
es el catalán muerto -,  el que trobem
del tot incomprensible és que  succeeixi
també entre Catalunya i Andorra.