Cercador
SANT ESTEVE D’ESTAIS. ESPOT. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Marcel Morató Tort em feia arribar unes fotografies de la que fou església parroquial del poble d’Estais, advocada a Sant Esteve, de la qual ens diu la descripció tècnica; edifici d'una sola nau dividida en quatre trams i amb capelles laterals al costat sud, coberta amb volta d'aresta. A l'est remata la nau l'absis semicircular decorat a l'exterior amb bandes i arcuacions cegues, poc visibles sota la gruixuda capa de calç que recobreix els murs de tota l'església. A l'oest, en el centre de la façana, s'obre la porta i a sobre d'aquesta hi ha un petit òcul. A l'angle Sud-oest s'aixeca un petit campanar. La coberta de llicorella és a dues aigües.
L’enciclopèdia ens diu que els nuclis del municipi d’Espot estigueren integrats a la Vall d’Àneu i foren, per tant, del domini dels comtes de Pallars, i després, des de la fi del segle XV fins a l’abolició de les senyories, dels ducs de Cardona i marquesos de Pallars.
Quan parla d’Estaís , explica que està en un coster, centrat per la petita església de Sant Esteve, i que més a llevant, prop ja de la Noguera, hi ha les antigues bordes d’Estaís.
Voldríem saber l’origen etimològic d’aquest topònim Estaís, com sempre ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’enciclopèdia ens diu que els nuclis del municipi d’Espot estigueren integrats a la Vall d’Àneu i foren, per tant, del domini dels comtes de Pallars, i després, des de la fi del segle XV fins a l’abolició de les senyories, dels ducs de Cardona i marquesos de Pallars.
Quan parla d’Estaís , explica que està en un coster, centrat per la petita església de Sant Esteve, i que més a llevant, prop ja de la Noguera, hi ha les antigues bordes d’Estaís.
Voldríem saber l’origen etimològic d’aquest topònim Estaís, com sempre ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5406464 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.