SANG A L’HIPÒDROM

Sota el sol de la Nova Roma, la fúria creix,
el poble s’alça, la por s’escampa,
els crits de Nika! (victòria) ressonen furiosos,
i el tron de Justinià tremola.

Jo, Belisari, el general sense pietat,
amb ferro i foc tallo la revolta,
les espases dels soldats fidels
a la causa imperial lleven la llum
i l’Hipòdrom s’omple de cendra.

Cos sobre cos, sang dins l’arena,
els blaus i els verds ja no són rivals,
ara són cossos sense nom,
abandonats al silenci del poder.

El vent duu l’eco dels darrers gemecs,
mentre els senadors observen la matança,
còmodament, des de la terrassa del Gran Palau
i el poble, trencat, aprèn de nou
que contra la cruel voluntat de resistir
de l’Imperi Romà d’Orient,
no hi ha victòria possible.