Samsó o la noia de la cua de cavall

Un relat de: bloodymaruja
Oi que no li sap greu que vagi xerrant mentre trec el blanc d’Espanya??
El metge em va dir que havia de parlar, que ho tenia tot tancat dins i això era el que em feia tenir aquella angúnia.
I vinga receptar-me pastilles que em feien mal d’estómac. Fins i tot li vaig preguntar:
-¿ Doctor: Estas pastillas me devolverán a mi Enrique ? .
-¿Cuando llegue a casa y no tenga con quien hablar, me darán conversación?.
El metge es va posar a riure, em va mirar d’aquella manera com si estigués boja i es va aixecar de la cadira, el que volia dir que ja havíem acabat.
L’Enrique no em deixava anar a treballar, deia que que jo havia d’estar a casa, com una reina, com fa vosté, repassant els vidres i esperant que ell tornés amb la taula parada i el davantal de farbalans que em vaig copiar d’una pel.lícula de la Doris Day.
Era fort com un roure i tenia els cabells molt arrissats que es pentinava amb brillantina per que fessin més lluentor. Muntava motors a la Pegaso i alt com un Sant Pau, fins i tot amb la granota blava feia un goig que enamorava.

I jo a casa, vinga esperar-lo i repassar les rajoles, i els darrers temps vinga pensar en la noia de la cua de cavall. Ja prou que posava la radio, volia escriure a la Sra. Fortuny i tot, que hi tenia molta fe en els seus consells, però no vaig gosar perquè en el fons pensava que allò de la noia de la cua de cavall era una dèria meva . Tot venia de que la Tere, la del colmado de baix, em va avisar que potser no m’ho hauria de dir, però que havia vist al meu Enrique amb una noia molt maca, embarassada , i pentinada amb una cua molt llarga,vora el metro del Clot. I jo, vinga regirar-li la cartera d’amagat, a veure si trobava alguna cosa, i vinga olorar-li les camises i sí que feien olor de rosa, molt bona, una olor que dominava a la del “Varón Dandy”, que era la colònia que jo li comprava. Fins que un dia no vaig poder més i bon punt va marxar cap a la feina em vaig vestir corrent i vaig sortir al darrera seu. El seguia amb molt de compte , el cor a la boca.
Cada dia caminava carrer Rogent avall per anar a treballar , però en compte de travessar el pont de la Meridiana es va asseure en un banc i allà es va quedar, el cap entre les mans i les espatlles caigudes, mirant cap a les escales del pont.
Jo em vaig quedar quieta fent veure que mirava un aparador, ben espantada, pensant que si em veia li diria que li volia donar una sorpresa o què sé jo, que m’havia telefonat la mama que havia caigut però va passar una bona estona i ningú no venia i l’Enrique seguia en aquell lloc, cap-cot , la mirada perduda .
Fins que me’n vaig tornar cap a casa amb les cames que em feian figa . Em feia vergonya dur aquell abric blau tan atrotinat i gastat dels punys i em va semblar que ja no tenia 40 anys, que ja en tenia 80 i que m’havia mort i tot . Si hagués tingut alguna criatura ben segur que tot hauria estat diferent, l’Enrique no hagués estat en aquell banc tan sol i trist esperant la noia de la cua de cavall, prenyada d’un fill seu i que no venia. I vaig fer el dinar i el vaig esperar tot el dia pensant que quan arribés li diria que l’estimava i que em perdonés per haver-lo seguit però el meu marit no va tornar mai més, ni a casa ni a la feina i els policies van riure per sota el nas i van dir que “eso es que se ha ido a por tabaco”.Ara ja no hi ha pont a la Meridiana , els diumenges al matí vaig caminant carrer Rogent avall i em sembla veure l’Enrique assegut en aquell banc, tan alt i gros, però ja sense gens de força , esperant la noia de la cua de cavall.


Comentaris

  • RDQ [Amb retard][Ofensiu]


    M’ha agradat. Què vols que et digui… Trobo que els relats que van transmetent el pensament del o dels personatges enganxen, fan que et posis en la seva pell i en ‘pateixes’ les conseqüències, els seus problemes els fas propis...
    Si hagués de donar algun consell, com que no en sé prou només et diria que repassessis un xic les puntuacions. Repeteixo no en sé prou, i per tant només em refereixo a espais en blanc, espais innecessaris...
    —Joan—

  • Cor en blanc i negre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-06-2012 | Valoració: 10

    Malgrat tot, ha sigut una bona experiència rellegir aquest relat. Ho faig sovint això de rellegir i és una reafirmació. Rellegeixes àllò que t'agrada. És com tornar a aaquells indrets on hi tens un bon record. Espero que en vagis republicant més. Una forta abraçada.

    Aleix
    ,

  • Bravo!.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 08-06-2012

    Aquest és el primer relat que et vaig llegir i vaig comentar, i que em feia gràcia perquè jo havia viscut al carrer Xifré, ben a prop de Rogent. M’alegra reviure’l.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

46246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com