SAGRADA FAMÍLIA

SAGRADA FAMÍLIA


Sota el sol de Pasqua, la mona gegant s’alça dolça contra el cel de Barcelona.

Un desig discret, gairebé clandestí, em rosega: veure-la desplomar-se. No per maldat, sinó per la bellesa tràgica de l’esfondrament. Imagino l’esquerda fina serpentejant per la crosta, les figures de sucre perdent l’equilibri. Després, el cruixit sord, el núvol de farina i ametlla, l’ensulsiada pausada dels pisos de bescuit. Els angelets de massapà que s’estavellen contra el terra, els ornaments daurats que es trenquen.

Per un instant, la torre d’ous i xocolata s’assemblaria a la ruïna d’un temple veritable. Llavors, la mainada, amb crits, es llançaria a devorar les runes, i la destrucció esdevindria festa. Un desig absurd, potser, però tan humà com el pecat original.



2026