SABEU L'ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS DE LA COMTESSA AL TERME DE REUS?. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El Raul Pastó Ceballos em feia arribar  fotografies de la capella  del 
Mas de la Comtessa , una masia de Reus, el Camp jussà de Tarragona,  situada a la partida de la Grassa.

Les dades que trobava  diuen que és
una masia important i d'anomenada.

Es troba a l'est de la riera de la Quadra, al sud del camí de les Puntes i
al nord del camí del Mas de la Sena. Al nord hi té també el Mas de Llobet. A
tocar hi passa el camí del Mas de la Comtessa , que hi porta. Diuen que les
seves terres arriben a tocar el terme de Constantí.

Hi ha un error quan a l’afirmació  “
la comtessa era Elisa Rius i Olózaga”  filla
única de Marià Rius i Montaner Tarragona, 19 d'octubre de 1838 – Scala Dei, 12
de gener de 1894),  I  comte de Rius, casat amb Elisa de Olózaga y
Camarasa.

Elisa Rius i Olózaga, casada Ferran de Querol i de Bofarull (Reus 1857 -
Tarragona 1935) moria l’any 1893, un any abans que el seu pare, el successor en
el títol de  comte de Rius , va ser
el
seu net Joaquín de
Querol y Rius, casat amb Maria  Carmen Muller y Ferrer.

Ferran de Querol i de Bofarull, desprès de  quedar-se vidu  l’any 1893,  el 1899 es tornà a casar , ara amb Dolors
Duran,  filla d'una aristocràtica família conservadora de Barcelona.;  un  fill
d’aquest seu segon matrimoni, Enric de Querol i de Duran
(
Tarragona, 1904 - Barcelona, 1976), l'any 1940 ,
en qualitat de fiscal,  formà part del judici sumaríssim contra el
president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys  Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de
juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940).

La comtessa a que fa referència el mas únicament podrien haver estat Elisa
de Olózaga y Camarasa, o Maria  Carmen
Muller y Ferrer, i no Elisa Rius i Olózaga.

http://www.reus.cat/sites/reus/files/cataleg_masos_reus.pdf

Cap dada de l’advocació de la capella, recordem que la Mare de Déu de la Misericòrdia  és l’excelsa patrona de la Ciutat de
Reus. Traslladarem però la pregunta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( ArxiuGavín).  Reiterem aquí, cal fer-o i és de
justícia,  que sempre és aconsellable,
abans del clàssic copiar/pegar, tant habitual al REINO DE ESPAÑA, i per efectes
de la “inèrcia perniciosa” també a Catalunya, comprovar la correcció de les
dades publicades, i en aquesta tasca, els arxius son essencials, i val a dir
que en qüestions relacionades amb edificis i advocacions religioses catòliques,
el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya  ( Arxiu Gavín), té una gran solvència ,
reconeguda fins en l’àmbit Europeu.Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6302 Relats

757 Comentaris

4479311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com