Sabates trencades...

Potser costa caminar,
potser cal oblidar...
Més senzill és parlar,
que anar jugant a cuit-i-amagar.
Un dia ja vaig dir,
el que podia sentir,
...però no vaig veure clar...
el vostre caminar...
El present per mi és molt valuós,
com també en són tots els records,
Però ja no val…
Si molesto digueu clar...
I no em facis somiar,
Tothom és digne d’estimar.
És igual, no vull fer mal,
Només volia fer volar...
Pensaments i sentiments...
Sinceritat,
a mi també em costa la realitat...
Però per ara s’ha acabat,
potser demà una altra realitat.
Prefereixo arriscar,
que només viure somiant.
I no serà senzill,
perquè et sento ben a dins.
...però ningú mor per ningú…
…potser no havies de ser tu…
Seguiré sent com sóc,
fent de la vida un joc.
Masses ganes hi he posat,
Mai t’he enganyat…
Aquesta era la meva realitat…
Potser m’has encantat.
Però més val que no em faci mal,
Ara ja no cal!!!!
No tot s’hi val!!!
Seguiré vivint, seguiré sentint...
I et guardo un forat,
del meu cor enamorat,
però m’has de demostrar del que ets capaç,
no vull fer mal.
Potser a la vida hi ha coses més importants,
que una única relació...
Que deixar-ho tot per una única realitat.
Potser és diferent,
però sap cuidar.
Potser no és per mi,
però m’ha estimat...
Les meves paraules,
un dia molt especial,
Molta sort...
Ja saps on sóc, qui sóc…
Felicitat per sobre de tot!!!
Necessitava dir-t’ho tot!!!