Cercador
Roig cadmi
Un relat de: Nèlida- Compartir:
Carregà el pinzell de roig cadmi i l'estengué enèrgicament sobre el llenç. Però el llenç es rebel·lava, insistent, contra la seua voluntat: el roig es tornava groc de Nàpols, el blau ultramar es tornava blau de Prússia, el negre d'ivori es tornava siena torrat. Es va alçar, llançà la paleta contra la paret i pronuncià, en veu alta i to solemne, com si parlara per al món: «Mai més no tornaré a pintar». Va recollir la paleta i tornà a seure. No es va poder resistir a aquells ulls nus i freds que no havien eixit de les seues mans, i que altres vegades havien estat sabates, peixos, muntanyes, vegetals. I de nou, resignat, donà el quadre per acabat. Exposà. Passaren els anys. La seua obra entrà als museus. El seu nom passà als annals de la història. Un geni per al món, i un mestre per als hereus. Darrere de la seua signatura es mostraven pintures que no eren seues. Sentia que el seu segell era una estafa, i que en el fracàs hi era el seu destí. Com Èdip, es deixà portar, i ara viu en l’oblit perpetu de la memòria dels humans.
l´Autor
23 Relats
14 Comentaris
2210 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
M’agrada tastar les paraules com si foren granets de sorra culinaris, barrejar-los i construir mons amb ells. M’encanta la mescla, la impuresa, la barreja de tot allò que considerem diferent: imaginar amb paraules dona lloc a paisatges infinits. A Relats en Català hi vaig publicant un recull de contes satírics sobre la idea d’autor en la literatura.Soc irònica per natura, i això es reflecteix en molts dels meus escrits. També publicaré poemes i relats més curts que no formaran part d'aquest recull. Escric de manera intuïtiva, sense programa, però amb una idea al cap que em serveix de brúixola. La majoria ja han estat escrits, però continuen en procés de revisió (mai no trobe el moment exacte de dir prou). En algun punt els he de deixar anar si els vull compartir amb vosaltres. Tal vegada hi trobareu alguna errada o alguna falta després de publicats—jo n’he trobat—: mea culpa per no haver-los polit més. No tota prosa és per a tothom, i no espere agradar a tothom. Jo gaudisc escrivint, amb moments d’angoixa no gaire llargs; espere que vosaltres en gaudiu igualment llegint-los. En qualsevol cas, gràcies per llegir-los o, si més no, per haver-ho intentat.