Retrets d'esperança

Un relat de: Angel Lany
Rossolen els dies
sobre el rostre pàl·lid
del teu temps;
buit, d'aquells presents
que mai decidires,
ara perfectes pretèrits
del ressentiment més encès.

Fàstic, per una vida
amb extremitats ja marcides,
que mai no ha vist atènyer res de profit.
Arruïnada en deliris, en quimeres,
en vagarívols crits de sirena,
a vessar d'un mar ple d'aridesa
i obscurs avenirs.

Jorns -que podrien haver estat!-
de recerca vital,
d'engrescadora potència;
d'horitzons esquinçar,
de versemblances estendre.

Podries haver sabut fer-te el·líptic,
de traç anfractuós i determinat albir.
I orbitar vora constel·lacions d'estrelles,
alineades en un conjur feliç.
Per ser identitat i no inèrcia,
la teva causa i conseqüència,
el virtuós projecte del teu més aquí.

Aquest propòsit sòlid, matèric,
de tu cap a tu,
sense bastons perifràstics,
sense temps malversats
malvivint en la precarietat
imposada per altres;
en plans aliens,
en il·lusions paràsites.

Tot, mentrestant, recorda:
portes enfora està per fer.
I és possible, escrigué el genial poeta.
Fes-te líric, doncs, fes-te vers;
fes-te etern,
com tan be ho va saber fer ell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: