Restitució?

Un relat de: Magda Garcia
Per si una nit decideix tornar-nos el que es va emportar hauríem de preparar una intel•ligent estratagema. Teixir una teranyina psicològica perquè quedi atrapat, interrogar-lo fins a l’esgotament per tal que comprengui que el que va fer-nos mereix un sever càstig.

Quan érem nens jugàvem de manera innocent, ens amagàvem, corríem, anàvem en bicicleta i buscàvem racons foscos per no ser descoberts pensant a divertir-nos, a riure'ns junts de les entremaliadures que organitzàvem amb la colla d’infants tot gaudint de l'estiu i també i sobretot de les tradicions populars que se celebren durant tot l’any.
Ara que ja som adults, i que comprovem que tot va sortint a la llum, que es van formalitzant denuncies i s’entrevisten a víctimes que s’atreveixen a fer-ho públic, potser vindrà una vegada més a exigir-nos que callem, a demanar-nos perdó plorant com una magdalena perquè no el delatem.

Però va destruir la nostra infantesa. Es va emportar la nostra innocència. I no la pot rebobinar. Per això enregistrarem novament el que ens digui com a prova acusatòria.
Ja tenim moltes proves i, com que mai hem perdut l’optimisme i l’alegria que ens caracteritzava de menuts, aviat farem una convocatòria als mitjans de comunicació per tal de donar visibilitat a la denúncia que hem previst interposar.

I, esperem i desitgem, que la impunitat no prevalgui més. No volem que cap més infant deixi de riure, de petar-se de riure, de plorar de riure, de pixar-se de riure, d’il•lusionar-se i sobretot de creure en els personatges màgics del Nadal, perquè la felicitat, la innocència i la capacitat de meravellar-se especialment davant de la nit de reis no té preu.

I ell es va dedicar a explicar-nos a tots que tota aquesta màgia eren els pares massa aviat quan tots nosaltres creiem fermament en els reis i això cap de nosaltres ho té coll avall.

Per això volem crear jurisprudència contra gent com ell, amargada ja de ben petit, que no suportava veure’ns feliços i entusiastes. Es va dedicar a demostrar-nos que tot era fals, impossible, explicant-nos les seves fredes hipòtesis científiques sobre la falsedat dels personatges, trobant similituds amb les fesomies dels veïns del poble, dient-nos que no podien estar en vaixell, en helicòpter i en tractor alhora.

Nosaltres tot això ja ho veiem però la il•lusió era més forta que tot. Ell ens la va trencar i creiem que algú l’ha de posar al seu lloc. Volem justícia contra gent com ell que es dedica a amargar la vida als altres.

Comentaris

  • Un bon detalle.. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-01-2026

    Hola, Magda: Quan tingues temps i disponibilitat, ja em diràs la teua opinió sobre el meu últim relat sobre "El vent viu". Naturalment, que me n'he descuidat de dir-te que en tenia aquest relat, que és anterior... i no me l'has comentat. Disculpa la situació.
    Una abraçada.
    Bona nit.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-01-2026

    Gràcies, Magda, per la teua opinió sobre el meu relat "Temps de similitud".
    Molt bona opinió.
    Una abraçada...

  • La il·lusió no...[Ofensiu]
    llpages | 09-01-2026

    es trenca del tot; què em regalarà qui? Sabrem el qui, però sempre hi haurà la sorpresa del què ens regalaran. Serveixi això d'atenuant en una confrontació entre justícia i il·lusió que no s'hauria de produir mai. El millor del text és que et fa rumiar perquè és una situació del tot imprevista, t'ho agraeixo, Magda!

  • La del Nadal. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-01-2026

    Un relat redactat amb molta paciència i amb expressions que fan pensar. És així la falsedat està en molta gent.
    He de tenir il·lusió en la vida, perquè sense ella què farien.
    No cap dubte ets una bona escriptora.
    Gràcies per comentar-me el meu relat "Tems de similitud" i la teua bona opinió.
    Una abraçada.

  • El fiscal[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-01-2026

    Com és freqüent en els teus relats, comences a llegir i no deixes de preguntar-te on anirà a parar tot plegat. Fas servir un llenguatge judicial, quasi de fiscal, per a parlar de la pèrdua de la innocència en el cas dels reis. Això és una ironia molt refinada, el to és molt diferent del que esperaries trobar en aquest contingut, molt diferent també del que fas servir per a descriure els jocs infantils.
    Aquests contrastos són el millor del relat, aquesta diversitat de tons li dona molta vida.
    També cal destacar la veu del narrador: no és un jo; és un nosaltres; es parla en nom de tots els nens, d'una ferida compartida.
    Un relat que sembla un cant al dret a la fantasia explicat per un fiscal.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

199 Relats

629 Comentaris

83577 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Finalista al IX Concurs de relats eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps".

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.