Resseguint-te

Un relat de: Helena Sauras Matheu
M’agrada resseguir-te.

Tu, ulls clucs,

i jo, explorant-te

amb els meus llavis ardents

com dos volcans encesos.



M’agrada mossegar-te,

et despertes, no em canso de mirar-te,

tan prop de mi et sento, calor d’estiu

plena de tots dos, fregant-nos els cossos.



M’agrada esgarrapar-te,

dóna l’esquena al vent

que el vent no vol el teu alè

i troba’t enfront a mi que et busco.



I tu resseguint-me…

amb el teu alè humit i vaporós.

Mossegant-me…

amb carícies arriscades.

Esgarrapant-me…

amb els dits que creixen.



Suor que ens banya regalimant-nos

per l’esforç d’ésser, nosaltres

que mai abans havíem tocat el zel,

i avui descobrim el desig d’unir-nos.

Comentaris

  • I així m'agrada a mi...[Ofensiu]
    Annalls | 30-11-2012

    Molt maco aquest també.
    Anna