Responsabilitat conscient

Responsabilitat conscient

Quan de petit ho mirava, ni acudit de pensar que em tocaria a mi. Em veig estrany amb aquest vestit de colors llampants. Més que estranyesa em fa angúnia el fet de pensar que, vestit d'aquesta forma estrafolària, m'hauré d'enfilar a la pedra, estirar-me de cara enlaire i esperar amb resignació que el mutant em talli el coll. Sé que no fa mal, però, què voleu que us digui, un canvi tan sobtat, com aquest de passar de la constant bellugadissa a la quietud total, impressiona i molt.

I això em passa per ser vell. Quan em varen començar a dir que em veien gran, jo que soc el més baix de la família, m'ho havia d'haver ensumat. Sé que ho feien perquè no m'atabalés i la bona intenció els disculpa, però també em podien haver insinuat que havia sortit escollit en el sorteig dels Guies d'Or pel camí cap a la Gran Vall i hauria tingut més temps per mentalitzar-me.

En fi, no hi ha res a fer i ara només cal que la meva actuació sigui impecable i no em mogui. Perquè, si em moc, esquitxaré, la pedra es tacarà de sang, hi haurà més feina a netejar abans de liquidar el següent i tots plegats acabarem a tres quarts de quinze. Bé, no sé per què em preocupo per això sí jo no hi seré. Suposo que és pel meu alt nivell de Corresponsabilitat Col·lectiva, sempre he tret bona nota en les avaluacions.

Per tot plegat, estic content. La meva sang servirà per calmar l'enuig de la mare terra, prou farta de tots nosaltres, i el meu nom lluirà als llibres d'història, a diferència dels meus companys de generació, que passaran a l'oblit després de ser desestructurats pels convertidors de pols.

Ja sento com s'acosten. Ara m'haig de concentrar a fer un bon paper. M'ajudará repetir fins al meu infinit el nostre mantra:
"Que els déus protegeixin per sempre al gran Elon V! El seu esperit visionari ha evitat l'aniquilació total. Siguin sempre una la seva voluntat i la nostra."