Resistirem

Un relat de: wynelland
Fujo. Em falta l’alè. A cada gambada noto un calfred que em recorre l’esquena. Em pesen el pits. Suu. Els meus perseguidors estan cada cop més a prop. No entenc per què m’empaiten. Què he fet malament? Però no puc pensar-hi perquè gairebé no puc respirar. Sento les meves passes repicant-me al pit. Em batega el cap. Estic tan fatigada que no m’he adonat que al meu costat hi ha més gent corrent. També fugen. Igual que jo, volen escapar de la inquisició. De sobte ho recordo. Estem condemnats per pensar diferent. Tots els nacionalismes són verinosos excepte el seu. Fa temps que ho repeteixen. Enemics de la pàtria, ens diuen. Però cada cop en som més, i ells també es deuen cansar. Intento agafar aire. Segueixo corrents entre esbufecs. Resistiré?

Comentaris

  • Em pesen[Ofensiu]
    SrGarcia | 30-01-2018

    Ho subscric tot; diria que em pesen el collons, però ve a ser el mateix...

  • Sí, resistiràs, resistirem, resistireu[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 25-01-2018 | Valoració: 10

    Al començar a llegir em ve al cap un deixos somnis que tenim, que tinc, angoixants. I al pensar en el ací i ara... De vegades ja no entenem res de res, tot es barreja i ens confon. Ens cansem. La veritat és que paga la pena córrer quan sabem que tenim un objectiu que també paga la pena, i això no ho hem de perdre de vista mai. El que em fa bé, el que m'allibera a poc a poc, però de veritat. I no com aquells que només entenen la seua llei, que, ves per on, és l'única possible i l'única que serveix, mentre inventen paraules i presons...La prepotència corre molt, però li manca la resistència; hi ha una gran falta d'humanitat i de comprensió, no voler saber res de l'altre. Molt ben vista la seua manera d'entendre el nacionalisme. Endavant sempre amb la veritat.

    Gràcies per comentar.