Remolí de passió

Un relat de: Magda Garcia
Somreia sentint-se lliure i atractiva sense roba interior. Esmorzant a la terrassa, lluïa un escotat vestit estiuenc a joc amb la seva daurada cabellera rossa recollida per assossegar la sufocant xafogor.

Sentí un cotxe. D'ell baixà un atractiu jove de l'empresa del parc eòlic. Se saludaren concisament i cadascú prosseguí amb el seu quefer.

Més tard, quan la Maribel sortia de l'Ajuntament, es topà novament amb en Javier. Reconeixent-se, intercanviaren algunes frases banals constatant una recíproca atracció sexual. Quedaren en veure’s més tard, per prendre un cafè i visitar després un molí eòlic atès que ella reconegué no haver entrat mai en un d'ells. Així va ser que, Maribel i Javier, dos estranys només unes hores abans, sortiren del cafè del poble asseguts a la cabina d'una furgoneta plena d'alta tensió sexual.

La situació es precipità per l’estiu i els somriures de conxorxa. El vestit voleiava deixant entreveure els atributs de Maribel, mentre travessant paratges de cereals es sentiren especialment excitats. Els seus cossos joves desprenien partícules aromàtiques de dutxa recent, de cabellera humida de fruits tropicals, de suau pell femenina absorbint crema hidratant i de galtes masculines amb agradable fragància de bàlsam d’afaitat i virilitat desbordant surant en l'ambient.

Arribats al molí, constataren que la xafogor de la tarda afluixava. Es miraren de reüll amb complicitat. Ella lluïa una seductora llenceria que ell intuí sota el vestit, i quan pujà els esglaons davant seu, comprovà que el conjunt de roba interior era atrevit i elegant al mateix temps. Sentí més desig - si és que això era possible - vers ella a mesura que anaven pujant més i, arribats a dalt, sense dir ni una paraula, s’abraçaren i es besaren apassionadament amb els sembrats de La Baixa Segarra, al fons, com a testimoni. Els seus cossos se solaparen amb disbauxa i els cereals balancejant-se al ritme de la passió, amb el vent girant les aspes, es lliuraren un a l'altre, amb la cabina protegint-los de mirades curioses.

Una cita inoblidable, un parèntesi de felicitat en les seves vides, amb el plaer i la fantasia regnant fins ben entrada la matinada, amb les estrelles i la Lluna com a testimoni de la seva passió.

Quan baixaren de la torre, creuant de nou els sembrats, de tornada a Forès, se sentiren feliços i pletòrics. Aquell paratge rural els havia propiciat deixar-se anar. Fou un remolí de passió insòlit i potser irrepetible.

Comentaris

  • Un relat molt ben aconseguit[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 21-09-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt.

    És extraordinari quan la passió i el bon acord arriben a tant alt nivell. A mi, en el millor dels casos, només m'ha passat a mitges i mai del tot, no he tingut sort o habilitat, o em faltaren ambdues coses.

    M'alegro pels teus personatges "reals" i pel seu èxit en l'amor i en la passió. Aconseguir-ho és més fàcil dir-ho que fer-ho.

    ¿Faràs la continuació? Trobo que no quedaria malament...

    Ens veurem per Relats, espero!!

  • Passió[Ofensiu]
    Magda Garcia | 19-09-2021

    Una passió amorosa no pot fer mai mal, oi? Moltes gràcies per llegir-lo i comentar--lo. Cordialment.

  • Al molí[Ofensiu]
    Prou bé | 19-09-2021

    Quina sort una experiència com aquesta! Ben narrada que fa que t'hi trobis! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: