RELIGIO SEGONA DELEGACIÓ: LES TRES VIRTUTS TEOLOGALS

Un relat de: Identitat Inedita
Les Tres Virtuts Teologals
FE
ESPERANÇA
CARITAT

LA FE:
Fe no és esperar, fer no es somniar...
La Fe mira amunt i sap que és escoltada. El correu no ha dut cap mala notícia.
Per la banda baixa del carrer no veu aparèixer oficials de l'exèrcit uniformats posant cara de set déus.
La Fe acarona la panxa de la seva jove: sap que el futur nadó tindrà un pare.
La Fe mira amunt i un dia més, dóna les gràcies: el seu fill es viu.
L'ESPERANÇA es mira a l'espill. La cara plena de morats; la mascareta, espera, els li taparà.
L'Esperança mira carrer avall; no hi ha ningú; ningú camina cap a casa seva; avui, espera, potser no vingui.
Potser, espera, els morats i la por vagin desapareixen de mica en mica.

La CARITAT va plena de cassoles. Fa un bon terrabastall. A la cuina té les menges preparades. Va omplin les cassoles una a una i les posa al foc. El xup xup courá les viandes: sopes, verdures, carn amb suc.
Tres llocs d'acollida d"indigents l'esperen. Un dia a la setmana.
Tot cuinat fa un deler! Primer un tast, després l'amoïna. Diuen que la caritat comença per un mateix...

La Fe, l'Esperança i la Caritat, són les meves veïnes de replà.

L'HE POSAT A HISTÒRICA PERQUE NO HI HA LA CATEGORIA DE "RELIGIÓ"

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

277 Comentaris

13612 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.