RELIGIÓ: ELS DEU MANAMENTS DE LA LLEI DE DÉU

Un relat de: Identitat Inedita
ELS DEU MANAMENTS DE LA LLEI DE DÉU:
LA TEVA LLEI

Si la poesia no s’havia inventat, ho va fer Lo Déu lo Nostre Senyor al Mont Sinaí.
Donar unes indicacions per tal que la gent que habitava aquest planeta terra que Ell havia creat dedicant-hi tant de temps i que per això li havia quedat tant formós i complet, doncs això, que no havia de ser tan difícil. Ja sabent Ell, el pa que s’hi donaria, ja ho sabia. Déu ho sap tot, de tot i de tots. En un pim-pam ho hauria pogut enllestir, però no. Ho va voler fer bé. Deixar-ho tot mol clar: i doncs, aquí teniu el Decàleg, Les Taules de la Llei, que hauria de guiar els nostres comportaments per el segles dels segles.
Però ah! hi dues versions primeres: la de l’Èxode i la del Deuteronomi.
Una tercera versió vindria més endavant, molt més endavant... però això són figues d’un altre paner.
Ens entretindrem en aquella que va ser entregada en mà, com un bon repartidor de correus, a Moisès.


LA VERSIÓ DE L’ ÈXODE.
DIU AIXÍ:

AQUÍ HI ANAVA UNA FOTOGRAFIA QUE NO HE SABUT INSERIR

A veure! Perquè està escrit i ho veig, que sinó!!!

Jo sóc el Senyor, el Teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau.
No tinguis cap altre déu fora de mi
Vejam! No comencem amb declaracions que ens puguin portar a discutir.
Jo m’he llegit atentament el Gènesi i enlloc diu que Tu creessis un altre Déu...
És que no ho trobo. Així que aquest primer mandat, no calia. O potser tu preveies que alguna altra divinitat, des de qualsevol altre lloc et pogués estar fent ombra?

1- No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d'aquí baix.
No, és que no anem bé. Nosaltres no tenim la capacitat per veure què hi ha a dalt del Cel… crec que ens vas fer a la teva imatge i semblança però aquest concepte no va quedar massa clar; no hem pogut esbrinar quines són les nostres capacitats terrícoles… Així no et cal patir. No farem imatges d’allò que no sabem com és.
No ho sé. Confós.
No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen.
I, Ah! Ni molt meyns les adorarem. Si no les tenim…
Però, per als qui m'estimen i guarden els Meus Preceptes, mantinc el Meu Amor durant un miler de generacions.
Veus!, aquí trobo que has calculat malament. Una generació es calcula comptant el temps que hi ha entre el naixement d’uns progenitors i l’any de naixement les seves descendències. Un miler de generacions deuen ser, no sé, trenta mil anys?...
Una mica just si ho comparem amb la immensitat del mar, de l’espai i amb la feinada que vas fer en crear la Terra: milions d’anys!
Però bé no discutirem per tot. Potser les teves generacions són diferents. Ves a saber
2- No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.
Aquí sí que hauríem d’anar concretant.
Et faig una llista d’expressions que fem servir i que ara m’adono que totes deuen estar prenent el Teu Nom en va.
-T’ho juro per deu
-T’ho juro pel més sagrat!
-Cagum deu!
-Redeu!
-El deu que et va parir!
-Com hi ha deu!
-Òstia!
-Òstia puta!
-Cagun l’òstia!
I esclar, si ara et demano que em facis les correccions oportunes potser diràs allò de: prouta feina tinc!
Doncs d’acord: m’hi poso jo.

-T’ho juro per aquestes!
-T’ho juro per ma mare!
-Casum ronda!
-Cagun l’os pedrer!
-Cagun l’os pedrer, cony!
-Cagun seuna!
-La mare que et va parir!
Qui et va parir!
Osti, tu!
3-Recorda't de consagrar-me el repòs del dissabte.
Téns sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui,
però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l'immigrant que resideix a la teva ciutat.
Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia
setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l'ha consagrat.
Aquí res a dir. Bé sí. Jo creía que el dissabte era el sisè dia i que el que havíem de descansar era el diumenge, el dia set, el dia del Senyor… però ara sembla que el diumenge era el primer dia de la setmana, que es consagrava a Jesús. Quin Jesús??? Que estem a l’Exode, per Déu! D’aquí que el dissabte sigui el setè? …No sé…
Bé, potser aquesta ambigüitat ens dona la possibilitat de descansar dos dies?

4-Honora el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.
Bé, anem a honorar pare i mare.
Veus, no hi ha res més apreciat al mon que ser fill; fill de Déu, Tú, o fill dels teus pares. I honorar-los és fàcil. T’estimen, et protegeixen, t’eduquen... això és així mentre tens discerniment. Després, segons com, costa una mica més això de honorar-los. Ara tens més d’un pare. O això sembla. El llit de la mare canvia de llençols cada dia. Ens hem tornat nets de cop. Abans es feia els divendres, com banyar-nos; ara, és a diari. Clar tots els pares volen els llençols nets.
I el pare, el de veritat que no se’n sap avenir; esclar que ja ho podia preveure. Si no treballa i només beu ja diràs com han d’entrar els calés a casa.
I borratxo que va. Així, encara que hi veu doble, no hi veu clar. I jo anar honorant. Clar que aquest és el meu cas. Tinc amics amb pares molt honorables. No maten, només roben als pobres; si van amb d’altres dones ho fan pagant... Diferent.

5-No matis.
Home! Déu, no puc estar-hi més d’acord, Lleig, molt lleig això de matar.
És clar que a vegades si és en defensa pròpia… Ah que tampoc. És allò de la galta?
O per salvar l’honor de la teva filla violada (això si no l’has violat tu); per això hi ha la llei.
No, no, per diners no… quants diners dius? Ah! Que potser podríem trobar-hi un atenuant?
No sé. Jo és que llegint he trobat allò d’Abraham i Isaac. Vas ser tu qui va dir “ mata el teu fill en proba de fidelitat i obediència...” ostres que bèstia! És clar que després vares dir: “ No, home, no, que era broma” però el dubte de la possibilitat de matar ja s’havia instal•lat.
O allò de la Mar roja. Allò va ser genial. Un exercit, els dolents, en perseguien un altre, els bons.
Arriben a la Mar Roja, Déu, Tu? Fas que les aigües se separin i l’exercit bo pot passar sense haver de nadar.
A les hores arriba l’exercit dolent i quan són ben be al mig de les aigües separades va i Déu, és a dir Tu? Dius allò de Que les aigües tornin al “su cauce”: I tots ofegats. Suposo que quan una matança és això, una massacre, no es considera matar... És la guerra!!!
No sé. Estic analitzant les meves interpretacions i veig que constantment no sé res.
I després allò de les Creuades, les Guerres Santes. Matar els infidels deuria estar justificat. Per què com era possible que tinguessin un altre deu si només hi eres Tu. Que coi s’havien pensat! I apa que no varen haver-hi morts. I beneficis. Que tot matant anaven recol•lectant especies orientals... tot per bé de la fe. Com ho veus Tu?
Bé, ara, aquí sèmbla que Anem per feina; cinc manaments enllestits en plan ràpid. Es va notant el cansament

6-No cometis adulteri.
Ah, no, ara sí que no. O especifiques i et defineixes o no anirem enlloc.
Mira| A mi, aquest manament m’encanta comentar-lo. És el fonament de la futura, nosaltres no ho sabíem però Tu sí, que ho saps tot, de la violència i discriminació entre gèneres.
Perquè jo em pregunto: Déu, és a dir Tu, Caín, Abel, Moisés, Abraham, Isaac, Esaú, Jacob, Samuel, Isaïes, Zacaries, els Dotze Apòstols, Pons Pilatos, Herodes… Tots homes. Esclar que me’n deixo.
Dones també. I definitòries en la Història. Eva, inductora del Pecat Original, Maria Magdalena, l’amant de Jesús, un puta, deien, rica, però, i la Verge Maria; el nom ho diu tot.
I no sé. Haver-n’hi n’hi ha més, però ara no em surten.
A veure! És que aquí sí que hauries d’haver concretat. Les coses pel seu nom. No ho has deixat prou clar. O sí? Com que Déu és masculí...
Per exemple: a les dones adúlteres se les lapidava. Als homes adúlters…?
Els prostíbuls estaven pensats per el gaudi dels homes. Industrials, pagesos, homes de pro, homes dedicats a escampar la Teva llei... Pagant esclar. Així que això de l’adulteri quedava lliure per a tothom però castigat només en les dones.
D’acord. Per anar-nos-hi acostumant. Perquè si a una dona la violen i està casada, s’ha de considerar que ha comés adulteri ? Clar com que la policia sempre acaba preguntant, perquè i tu, com anaves vestida? O tu, que feies?
Ai! Que a aquella època dels Deu Manaments potser no hi havia policia?
En fi. Vigilem amb qui ens ho fem.


7-No robis.
Ara sí que no tinc res a dir. O gairebé res. Els sous injustos es consideren robar? Els interessos abusius dels bancs són un robatori? Estafar? Que et robin un somni, és robar? que et prenguin la dignitat, és robar?
Robar per menjar està al mateix calaix?
Bé, jo diria que des de l’època del calaix de la cuina dels pares, no he robat mai més.
Ho dec tenir perdonat, no? Era molt petit. Tot just ni arribava al calaix.

8- No acusis ningú falsament.
Jo no he sigut. A veure. En psicologia es diu que quan un diu” jo no he sigut” vol dir “jo no ho volia fer” això de 0 a 6 anys. Després ja és diferent.
Acusem per defensar-nos; acusem per fer mal. Acuseta acuseta, acuseta barrabeta.
Ah! Però! Hi ha qui acusa per fer justícia. Òndia.
Quants cremats, penjats, guillotinats en honor a una acusació correcte dictaminada per un jutge!
Prefereixo no trobar-m’hi.
Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.
Ni jutge, ni jutjat.

10- No desitgis la casa d'un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.
Sense desig no hi hauria hagut el pecat original. Aquell pecat que encara estem pagant però que no hi érem quan es va cometre. Ni opinar vàrem poder fer. Que no hi érem, Tu!
Poden haver-hi desitjos nobles que et facin prosperar?
Desitges la dona d’altri o la felicitat que una dona et pot produir?
Desitges el seu esclau o el benefici que tenir algú fidel al teu costat, et pot proporcionar.
I l’esclava? Aquella que alliberarà la teva dona d’haver de complir en d’aquelles tasques que no sempre li són plaents? El sexe, per exemple, on no hi troba cap plaer?
I el bou, que t’estalviaria d’haver d’arrossegar l’arada a esquenada?
I l’ase per poar l’aigua del pou i no haver de pujar-la amb una poal i una corda? I el que li pertany que li pertanyi pels segles del segles. Però, jo no ho puc desitjar? És que el desig sempre ha de tenir una connotació luxuriosa? I per què no?
Sense desig no hi hauria hagut l’inici de la procreació. Feromones, si voleu.


Vinga! Hi ara la darrera versió:
La Catòlica, L’Apostólica i La Romana
1. Estimaràs Déu sobre totes les coses
2. No diràs el nom de Déu en va.
3. Santificaràs les festes.
4. Honoraràs pare i mare.
5. No mataràs.
6. No faràs accions impures.
7. No robaràs.
8. No diràs falsos testimonis ni mentides.
9. No consentiràs pensaments ni desitjos impurs.
10. No desitjaràs els béns del teu proïsme.

Sisplau,! Sisplau!
Fixeu-vos en el Sisè.
Què coi ha passat aquí?
Directament ja podrien haver posat
“No us toqueu”
I EL NOVÈ?
Sembla que se l’han tret de la màniga. És que no el localitzo. Crec t’has embolicat i has fet un mixt, entre el nou i el deu, no?
Bé, a complir, que només són deu. De moment.

Comentaris

  • déu-n’hi-do![Ofensiu]
    Homo insciens | 06-06-2021

    Molt divertit! Certament els deu manaments donen, i molt, per reflexionar i polemitzar!!

  • Identitat Inedita | 04-06-2021

    Tantes gràcies. Ho puc dir aquí?
    Val a dir que quan vaig fer aquest capítol, m'ho vaig passar teta.
    Com en del Gènesi.
    Abraçades

  • Redéu! [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-06-2021 | Valoració: 10

    Ostres, quina manera més amena de repassar els 10 manaments! El to és el protagonista d’aquest relat, segons la meva opinió. Humor i reflexions filosòfiques, tot en un còctel magnífic. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Sort que són 10, només..[Ofensiu]
    Prou bé | 04-06-2021 | Valoració: 10

    10 per l'enginy , per com ho dius i per la feinada ! En vull més! Una salutació, potser una mica ensucrada. Mira!

  • Identitat Inedita | 04-06-2021

    Molt bona reflexió sobre les meves disquisicions. M'ha encantat això de la puresa de l'alcohol. Escolta, que a l'èxode no hi apareix el novè en as manent...

  • Percentatges de puresa.[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-06-2021

    Bones, divertides i encertades reflexions sobre els manaments. M'agraden les llistes de renecs que poses, unes permeses i altres no. Encertat el que dius sobre els pares, sobre tots els manaments, en realitat, tot i que veig que passes del 8 al 10 i te'n saltes un.
    És bo comparar els manaments originals amb la versió posterior. El sisè manament era, originalment "No cometis adulteri", una bona llei per a preservar la pau social, però no sembla que a Déu li importés gaire que algú es fes una palla o mires porno per internet. A la segona versió les coses ja han canviat molt.
    Això de la puresa sempre m'ha sobtat; si compres alcohol a la farmàcia, et garanteixen una puresa del 96%, obtenir un producte amb puresa del 100% és bastant complicat. Trobo que la versió eclesiàstica podria quantificar millor i dir, per exemple, que has d'aspirar a una puresa del 82% com a mínim, sense anomenar un màxim.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

111 Relats

288 Comentaris

14891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.