Relat

Un relat de: Atlantis
No te preocupes no me he ido,
¿cómo iba a irme sin saber?
Somos el tiempo que nos queda.
Caballero bonald


Relat

He canviat el llit de cambra
i ara el tinc enfocat a la finestra
des d’on veig les copes dels arbres que somriuen.

A mitja son
les fulles son de cotó-fluix
i tinc davant una pintura abstracta
que em dona pau.

Acluco els ulls
-no he marxat pas-
i el Temps que em queda
se’m fa un relat estrany.

Tot el que tinc.

Comentaris

  • La ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 07-06-2021 | Valoració: 10

    ... gran mare que ens manté! La sempre noble naturalesa!

  • Renoi! [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-06-2021 | Valoració: 10

    Quin poema més reeixit, Atlantis! El pas del temps dibuixat des d’una cambra. Molts ens hi podem sentir identificats. Una forta abraçada.
    Aleix

  • el meu propi relat estrany...[Ofensiu]
    Homo insciens | 01-06-2021

    M'agrada com ho expresses.  Llegint-lo em ve al cap el meu propi relat estrany, quan els pensaments volen fins a una jo amb vint o trenta anys més, i em penso (i em sento) amb la percepció de la vida (i la mort) des de la llunyania. I com dius, el Temps que em queda se’m fa un relat estrany... Tot el que tinc. Tot el que soc.

  • Molt bonic![Ofensiu]
    brins | 30-05-2021 | Valoració: 10

    Certament, Atlantis, el temps que ens queda és un misteri, una incògnita que hem d'acceptar.
    El poema està molt ben escrit, tot i que després d'escriure'l hagis pensat en un altre final, el que ja hi havies escrit també és molt encertat.

    brins

  • *aclariment[Ofensiu]
    Atlantis | 27-05-2021

    *Aclariment
    M’he adonat que he escrit aquest poema massa de pressa i no l’he deixat reposar. Ara canviaria el vers final amb un Tot el que soc.
    Aprofito per donar les gràcies a tots els que m’heu comentat.

  • En memòria de Caballero bonald.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-05-2021 | Valoració: 10

    Hola, bona vesprada, Atlantis. Aquest poema està compost recordant a Caballero Bonald. Una versos precios, on realces amb el teus versos al gran poeta andalús.
    El temps és sempre el que hem de viure al dia, perquè no se sap quan vindrà la mort.
    Gràcies per aquest poema, ple d' evocació.
    Saluts.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 25-05-2021 | Valoració: 10

    Sempre em corprens. Per com és de clar el teu llenguatge i de bonic allò que dius. El temps que ens queda... En saber vivir-lo intensament està allargar-lo
    Moltes abraçades

  • Gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 25-05-2021 | Valoració: 10

    Sempre em corprens. Per com és de clar el teu llenguatge i de bonic allò que dius. El temps que ens queda... En saber vivir-lo intensament està allargar-lo
    Moltes abraçades

  • Temps de Tot[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 25-05-2021 | Valoració: 10

    Bona tarda,

    Un poema on aconsegueixes transmetre pau i imatges al cervell del lector.
    Ben aconseguit!

    Encara som a temps d'aprofitar cada moment, és estrany perquè no sabem com serà, però és tot el que tenim.

    Una abraçada,

  • Tot el que tens[Ofensiu]
    Prou bé | 25-05-2021 | Valoració: 10

    És molt el que tens. Capacitat de transmetre emocions....(em sembla que ja t'ho havia dit).
    El temps que ens queda....no ho sabem. Ens preocupa, potser. Segur que ens ocupa el pensament manta vegades, massa vegades!
    Tenim el que tenim i més val no donar-hi voltes. El que cal és gaudir-ho amb tanta plenitud com es pugui.
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

86 Relats

540 Comentaris

53189 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogira@hotmail.com