regals

Un relat de: silvia_peratallada

M'has regalat
Un estel
Per si la distància
No cura l'anhel.

Jo et regalo
El meu temps
I els pensaments
Que poc en sé de posseir
I a dedicar
Tampoc n'he après.

Una mà
Per agafar
Tot i que massa
No es deixa tocar.

Quan arribes
Cansada
De pensar massa
O estudiar,

I les discusions
Les voldré
Evitar
Fins que no et pugui
Mirar
Que la pantalla només fa mal..

I jo et regalo
Tot un cel
Tot i que,
Per molt que ho vulgui,
No em pertany

Però és dels dos
Fácil de mirar
De nit i de dia
L'esguardarà el mar
Amic que mai morirà
Ànima que no descansa
Sols i llunes l'acompanyaràn.

I fumo la paciencia
Ets difícil de trobar
I el fumé s la impaciencia
L'arma, la contundència.

Si faltes, no et tornaré a buscar
Que l'aigua és freda
I amb el vent fa mal.

Gràcies
Per dir el meu nom ben alt
I tot el que ell implica
Secrets dels dos
Moments postres
Que guardaré ben fort.

Comentaris

  • La lluna, els estels...[Ofensiu]
    abraham | 30-11-2005

    el caríb i el pàcífic et regalo jo...
    I un sol per que somriguis!

  • que xuloooo![Ofensiu]
    cassigall blau | 26-11-2005 | Valoració: 10

    Que bonic!

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581731 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com