Cercador
Reducte líquid
Un relat de: Mena GuigaJuguen a passar-se un peluix l'aspecte immund del qual no recorda gens que es tractés d'un puma. L'element líquid on s'esbraven, llardós, contaminat, els empastifa més que no els neteja. Els mosquits, una munió, fan festa grossíssima.
De sobte, un brutal estrèpit.
Aquell espai miserable pràcticament desapareix.
Més tard se'n rescata, només, una pota de la joguina.
Glacialment fumejant, un aire vermellós infernal esdevé, no obstant, vençut per unes veus que s'envolen, d'ànimes infantils que canten: "Des del riu fins al mar ens tornarem a banyar i ningú ens farà mal".
Comentaris
-
Mainada[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 29-10-2024
Com diu Aleix ferreter a mi també em recorda a la desembocadura del riu Besòs amb les centrals tèrmiques on hi sortia l'aigua calda i on jo també m'hi havia banyant de jovenet. Un text escrit amb un llenguatge exquisit que palesa un gran domini de l'idioma nostra, on hi retrates una mainada amb un capteniment d'abans, ara i sempre. Perquè per més adversa sigui la situació la mainada tostemps serà mainada.
-
Ficció?[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 28-10-2024 | Valoració: 10
La ficció, potser no ho és tant. Em recorda aquells nanos que veia banyar-se a la desembocadura del Besòs, fa força anys. Hi havia dues centrals i un riu d'escuma pudenta. Però, renoi, que bé escrius! Sempre alimenten els teus escrits. Una forta abraçada.
Aleix
-
Fort[Ofensiu]Xavier Valeri Coromí | 27-10-2024 | Valoració: 10
Un relat existencialista i crític amb la realitat una llunyana que veiem al televisor. Al final una mica d'esperança.
l´Autor
913 Relats
974 Comentaris
456735 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Esporgant una existència
- Vosaltres tres
- Les calces sota la lluna creixent
- Sang fregida
- Reducte líquid
- El bany del divendres i un xic més
- La llagosta de l'entradeta
- Tret d'un tret
- El de baix i el de dalt
- 58 i 85
- En Zidan
- Només aquell color
- Aquell Melcior
- El vi, a peu
- Tots som l'estranger d'algú altre