RADIO LUXEMBOURG

Un relat de: jomagi



Aquells records de Ràdio Luxembourg als anys setanta encara em treuen un somriure. En la foscor de la meva habitació, amb el receptor de ràdio de transistors com a única companyia, sorgia una melodia i una veu característiques llunyanes que travessaven l’estàtica. Era una finestra a un món més brillant i colorit, allunyat d’aquella grisor quotidiana.

A través de les seves ones, vaig descobrir les músiques excitants i poderoses dels Rolling Stones, Queen, Rod Steward, Abba, Donna Summer, Chicago, Dr. Hook i tants d’altres. Cada acord era una revelació, cada ritme una crida a la llibertat. Em permetia formar part d’una comunitat invisible d’oients, tots units per la bona música.

Encara avui, quan tanco els ulls, puc sentir el soroll característic abans que comencés aquella sintonia inconfusible. Ràdio Luxembourg no era només una emissora; era un far d’il·lusió, un fil secret que enllaçava les nostres nits d’adolescents amb la promesa d’alguna cosa més gran. Un tresor amagat en l’èter que va marcar per sempre una generació.






2025

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer