Qui s'enfada perd

Un relat de: Urkc-Eduard
Insulteu per homogeneïtzar
Menyspreeu per manipular

Sino; Crideu i agrediu

Qui s'enfada perd
Així és la regla.

No entraré al ramat.
Deixo de ser el meu botxí
El meu carceller
El meu propi repressor

Et torno allò que hi he heretat

No sóc poble.
No sóc nació
Soc jo indiferenciat

Així, en un respir desidentitari.
Lliure d'obligacions i càrregues
Em desmanllevo de tarannàs funests

Qui s'enfada perd
Així és la regla.

Quan sentis la pressió de l'insult
Aquella repressió social
I no sucumbeixis als seus efectes

Quan sentis l'agressió o crits
I els fitis pur amb un somrís
I et sentis net coherent sense por
T'hauràs guanyat.

Per guanyar, t'has de guanyar
I qui s'ha guanyat a ell mateix
ja no li cal guanyar a ningú

Qui s'enfada perd
Així és la regla.

aquella onada d'homogeneïtat
li llisca pels marges del seu ser
Veient-la allunyar-se
feixuga indolent dessassenyada

Sols m'arriben alisis amb coloraines

Qui s'enfada perd
Així és la regla.

tu imberbe, impertèrrit i indeleble
llucant altres fites
reapropiantme'n i resignificant-me

emasculat i inerme
arrelant reïficacions
col·lapsant per la unitat

Qui s'enfada perd
Així és la regla.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer