Qui mana?

Un relat de: aleshores
La pel·lícula és impactant i alhora, jo diria que evita aspectes que poden ser motiu de debat, que queden fora del focus.

Tenim una protagonista que és una persona capacitada, que ha assolit l’èxit professional i sobretot algú que disposa de poder tot i ser una dona.

La naturalesa humana, com que no ho pot assolir tot en tot moment, sempre té un vessant que voreja la imperfecció, la crisi o directament la infelicitat.

En el cas de la protagonista existeixen uns impulsos soterrats que de cop i volta afloren amb força, en forma de fantasies i desitjos libidinosos que no són acceptats del tot per la societat, però sobretot per la mateixa persona i el seu entorn.

La tesi de la pel·lícula seria que la protagonista s’accepti tal com és i es reconegui del tot, incloent-hi la part soterrada.

Defuig, però al meu entendre la discussió del paper del domini en general a la societat actual centrant-ho sobre una persona concreta. Seria totalment legítim plantejar-se si el domini és imprescindible. Si disposar de personalitats proclius a dominar és necessari a la societat i si aquesta pulsió té dues cares i és reversible. El dominador és o ha de tenir alhora un vessant dominable. La qual cosa seria possiblement adequada en una estructura piramidal de la societat com la que tenim en la determinant esfera econòmica.

És cert que l'esfera directiva (els treballadors no hi apareixen al film) es presenta com oberta per als més capacitats, tot i que no deixen de mostrar-se lluites pel poder.

El coprotagonista utilitza el xantatge més o menys dissimulat en algun moment per sotmetre a la protagonista tot i que no sabem si de debò duria a terme les amenaces.

Aquí alhora que la protagonista aprèn a conviure amb les seves pulsions, hem de formular la pregunta de si aquestes pulsions no s’han desenvolupat precisament perquè ens trobem en un entorn social que té com a base i, per tant, com a meta el domini. El seu rerefons és l'adoració que es consideraria natural de la persona líder. No sabem si això se sosté en termes antropològics.

Comentaris

  • Reflexió [Ofensiu]
    Prou bé | 16-04-2025

    Una bona reflexió sobre el poder, ben escrit i ben descrit tot plegat, en base a una película, de la qual no en dius el títol. N'hi ha prou per pensar en el contingut com per haver de mirar de saber de quina en parles. Vull dir que no cal saber-ho. Bon plantejament.
    Amb total cordialitat

  • Un relat que dona...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-02-2025

    Per a pensar i té un punt molt profund. Jo no he vist la pel·lícula que anomenes en tot el relat. El Sr. Garcia, li ha costat definir-lo, però jo fent-li voltes i voltes, no ho entenc gens.
    Gràcies per compartir, aquest "Qui mana?".
    Ho descrius molt bé.
    Cordialment.

  • Lideratge...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-02-2025

    poder... El món gira sobre estructures ben arrelades, la forma piramidal, crec que n'és un bon exemple.
    Una tema, que dona per escriure un llibre.
    Bon cap de setmana aleshores.
    Rosa.

  • El poder[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-02-2025

    No he vist la pel·lícula. Pel que veig a internet es tracta d'una comèdia romàntica, un gènere que té les seves obligacions amb el públic, amb moltes servituds.

    Interessa la reflexió que fas sobre el poder, tema que pel que veig, és el de la pel·lícula.
    Em sembla que les relacions de poder són inherents a la naturalesa humana, per exemple, els pares han d'orientar i marcar límits als nens petits, degut a la seva immaduresa. Més endavant, fins i tot en les relacions de parella hi ha una lluita sorda per saber qui mana, fins i tot en les coses més petites. Suposo que a partir d'aquestes lluites instintives en neix el poder polític, que ha tingut moltes formes diferents al llarg de la història i que es justifiquen de diverses maneres, i porten molt sovint a abusos.

    Potser és aquest el tema de la pel·lícula: la dominació en els seus nivells més elementals. Un tema complex que dona per a molt.

    Les comèdies romàntiques no solen portar a reflexions tan serioses.