QUE PODEM FER CONTRA ELS PERDONAVIDES?.

El matonisme és, en essència, una expressió de poder sense legitimitat. Neix de la por de perdre el control i es retroalimenta del silenci o de la resignació dels altres. Tant a les aules com a les nacions, el mecanisme és el mateix: el “perdonavides” imposa, humiliant o amenaçant, mentre la col·lectivitat observa, massa sovint buscant seguretat en la passivitat.

Els catalans han conegut - i pateixen com altres minories- aquesta forma de violència moral i política —la del poder que castiga la diferència i exigeix submissió—. La història ens mostra fins a quin punt les respostes individuals, per dignes que siguin, no modifiquen l’estructura del domini. Un poble pot resistir heroicament, però si la resistència no es converteix en consciència i acció compartida, el “mató” acaba triant el relat i els límits del possible.

Avui el món es troba davant nous matons globals: figures com Trump, Putin o Netanyahu, també, però, règims, corporacions o ideologies que concentren poder mentre degraden el debat i reclamen lleialtats cegues. La tecnologia i l’economia global els amplifiquen: el matonisme ja no colpeja només amb armes o decrets, sinó amb algoritmes, desinformació i manipulació emocional.

El drama és que la societat contemporània, fragmentada i saturada de veus, ha perdut la capacitat de resposta col·lectiva. Ens falta una ètica comuna, compartida, que tradueixi la indignació individual en acció coordinada. I sense aquesta força, cada víctima queda sola davant un poder que es nodreix del soroll i de la dispersió.

Als “matons” però, tampoc els acaba anant bé. El seu poder s’autodestrueix perquè neix del menyspreu i genera resistència. Tanmateix, la victòria moral de les víctimes és amarga si no transforma les condicions que van permetre la tirania. El repte, doncs, és construir col·lectivament una cultura de la corresponsabilitat i la dignitat compartida, que substitueixi la por per la cooperació i l’individualisme per l’empatia organitzada.