Cercador
Que és la realitat?
Un relat de: mistika- Compartir:
Per començar la meva dissertació filosòfica i com a introducció, havia pensat escriure la definició del diccionari:
Realitat és un conjunt format per a tot allò existent en el món real, en el planeta on vivim. Jo, la veritat és que aquesta definició la trobo molt pobre, soso com es diria vulgarment, i crec que la realitat té un abast molt més extens.
També opino que la realitat està estrictament lligada amb la veritat i que una no podria existir sense l'altre. Per això, penso que les dues poden ser diverses per a cada persona segons el seu punt de vista. Per exemple: cada alumne/a veu la pissarra des d'una perspectiva diferent i/o potser veu una tonalitat de blau diferent a la que veig jo.
Tanmateix, i per la mateixa regla de 3, cadascú veu, experimenta i sent la realitat a la seva manera; cadascú haurà fet una dissertació diferent.
Com a cloenda i per acabar la meva redacció amb un regust filosòfic; jo us pregunto:
Aquesta és la meva realitat, quina és la teva?
La realitat que nosaltres coneixem, és a dir, la del 1r món, és la única que hi ha?O existeixen d'altres?
Hi ha vida realment en altres planetes?
Tot allò que és real, és veritable? O tot el que és veritable, és real?
He arribat a la conclusió que tot és relatiu i que cada persona és un món.
Comentaris
-
Realitat absoluta?[Ofensiu]George Brown | 14-01-2005
Cada persona és un món, i cada món és diferent. Els pensament de cada persona son únics (per sort!), això fa que per una mateixa cosa o acció, cada persona hi vegi coses diferents, per tant realitats diferents!
No crec que hi hagi cap realitat absoluta (malament aniríem!!) així, cada persona té la seva realitat personal, ni millor ni pitjor que cap altres, però totes diferents, encara que totes, o la majoria, amb un nexe de semblança, que fa que puguem establir una escala de realitat normal' (més que normal' hauríem de dir majoritària').
M'agrada això de filosofar ;-)
una abraçada,
Jordi.
-
torno a ser aquí[Ofensiu]Llibre | 07-11-2004
Tal com t'he dit després de comentar-te un poema, m'he passejat per altres textos teus, i he triat aquest per aturar-me i escriure't quatre línies.
Per què m'he aturat en aquest? No ho sé. De fet, n'hi ha un altre que també m'ha cridat l'atenció: "Es poden presentar els fets històrics d'una menra objectiva?"
Tal com bé dius allà, jo també crec que no. Que et pots apropar a la veritat o objectivitat (si és que són dues paraules sinònimes --aquest seria el títol d'un altre platejament filosòfic teu, potser--). Però només et pots apropar si ets un molt bon professional (historiador). En cas contrari, tendeixes a prendre partit.
I això em porta al text d'ara (no et pensis que m'estic enrotllant perquè sí), en el qual et planteges què és la realitat.
Crec que una cosa lliga amb l'altra. La realitat és allò que envolta una persona, i per tant, no és única, perquè cada persona és diferent de l'altra que té al costat. Cada persona té el seu pensament, la seva ideologia, la seva manera d'entendre la vida, d'estima, de patir, de gaudir...
La realitat és una aparença, un emmirallament aproximat del que tenim al nostre abast o del que ens succeeix.
M'agraden, els teus textos fiolosòfics. Continua!
I sobre la pregunta que em feies, abans m'he oblidat de respondre. El llibre que m'han publicat es titula "Amor a sang freda", l'autora és Sílvia Romero, i l'editorial Cossetània.
No crec que el trobis amb facilitat. Més aviat l'hauràs d'encarregar, però si vius a Barcelona ciutat, digues-m'ho, i et puc indicar alguns establiments on l'han tingut i et resultarà més fàcil trobar-lo.
Tot això t'ho dic aquí, dins el comentari del teu relat, perquè no voldria que es malinterpretés si em poso a escriure-ho al fòrum (que algú pensés que pretenc fer propaganda o publicitat ).
Si el trobes i el llegeixes, ja em diràs què t'ha semblat. I si no, no passa res.
Salut!
