Cercador
QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA ANNA DE L’ESTARTIT?. TORROELLA DE MONTGRÍ. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial de l’Estartit, topònim derivat de AESTUARIUM TICERI, estuari del Ter, patrimoni Gencat ens diu que és un temple amb planta de creu llatina, d'una sola nau amb absis semicircular, amb cúpula semiesfèrica sobre el creuer, que es reflecteix exteriorment en cimbori vuitavat, amb vuit obertures d'arc de mig punt atrompetades. La façana presenta un cos central avançat amb la porta d'accés d'arc de mig punt, una finestra de la mateixa tipologia i un campanar superior de base quadrada i coronament amb merlets; a ambdós costats d'aquest cos hi ha paraments amb finestres. Hi ha un ús decoratiu dels elements del vocabulari romànic, (aquets llombards, atrompetant de les obertures, arcs de mig punt, ...).
Josep, Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) l’havia retratat l’any 1912, abans de que fos reconstruïda i eixamplada l'any 1920.
A la façana hi ha una placa, on s'indica que fou costejada pels familiars de Pere Coll i Rigau (Torroella de Montgrí, 1853 – Pals, 1918) (introductor del conreu de l'arròs a l'Empordà el segle XIX) per tal d'honorar la seva memòria.
Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Un bon amic, metge hematòleg, m’explica que en general els gironins son els catalans que presenten un menor índex de feixisme sang’, dit això, m’insistia però en el llarguíssim període d’emmetzinament que patien uns i altres, que acabava provocant la ‘inèrcia perniciosa’ que assola Catalunya.
Josep, Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) l’havia retratat l’any 1912, abans de que fos reconstruïda i eixamplada l'any 1920.
A la façana hi ha una placa, on s'indica que fou costejada pels familiars de Pere Coll i Rigau (Torroella de Montgrí, 1853 – Pals, 1918) (introductor del conreu de l'arròs a l'Empordà el segle XIX) per tal d'honorar la seva memòria.
Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Un bon amic, metge hematòleg, m’explica que en general els gironins son els catalans que presenten un menor índex de feixisme sang’, dit això, m’insistia però en el llarguíssim període d’emmetzinament que patien uns i altres, que acabava provocant la ‘inèrcia perniciosa’ que assola Catalunya.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428667 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS