QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA ANNA DE L’ESTARTIT?. TORROELLA DE MONTGRÍ. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial de l’Estartit, topònim derivat de AESTUARIUM TICERI, estuari del Ter, patrimoni Gencat ens diu que és un temple amb planta de creu llatina, d'una sola nau amb absis semicircular, amb cúpula semiesfèrica sobre el creuer, que es reflecteix exteriorment en cimbori vuitavat, amb vuit obertures d'arc de mig punt atrompetades. La façana presenta un cos central avançat amb la porta d'accés d'arc de mig punt, una finestra de la mateixa tipologia i un campanar superior de base quadrada i coronament amb merlets; a ambdós costats d'aquest cos hi ha paraments amb finestres. Hi ha un ús decoratiu dels elements del vocabulari romànic, (aquets llombards, atrompetant de les obertures, arcs de mig punt, ...).



Josep, Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) l’havia retratat l’any 1912, abans de que fos reconstruïda i eixamplada l'any 1920.



A la façana hi ha una placa, on s'indica que fou costejada pels familiars de Pere Coll i Rigau (Torroella de Montgrí, 1853 – Pals, 1918) (introductor del conreu de l'arròs a l'Empordà el segle XIX) per tal d'honorar la seva memòria.



Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Un bon amic, metge hematòleg, m’explica que en general els gironins son els catalans que presenten un menor índex de feixisme sang’, dit això, m’insistia però en el llarguíssim període d’emmetzinament que patien uns i altres, que acabava provocant la ‘inèrcia perniciosa’ que assola Catalunya.