Cercador
QUE EN SABEU D’AQUESTA PORTALADA D’INSPIRACIÓ ANDALUSÍ?. PONTS. LA NOGUERA. LLEIDA, LA PROVINCIA “ESPOLIADA”.
Un relat de: Antonio Mora Vergés Continuo trist, acomiadàvem ahir
15.04.2021 , a l’església de Sant
Salvador de Sabadell a l’ANTONIO RIBAS MARIN que sens dubte està ja al
cel, l’Antonio, com jo mateix, mantenien
el nom en llengua castellana, com
testimonis vius de l’horror de la dictadura franquista QUE NO PERMETIA els noms
en cap altra llengua que no fos la castellana - els en deien/diuen ESPAÑOLA - ,
avui hi ha persones que es diuen catalanes, i defensen el manteniment de
topònims en castellà que s’imposaven a sang i foc, als seus rebesavis,
besavis, avis, pares,..., hi ha entre
nosaltres un elevadíssim nombre de víctimes – inconscients - de la
síndrome d'Estocolm.
Antonio, recordar-li al bon Déu, que va crear els pobles, els anhels de
llibertat de Catalunya, i la infinita perversió d’aquells que s’ho oposen a
aquest desig legítim i natural.
El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria de
divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia d’una magnifica portalada d’inspiració
andalusí que situa al carrer del Moló, al nucli de Ponts, a la Noguera, i explica que donava accés a
un hort, ara abandonat.
Ponts ja superava els 2000 veïns l’any 1900, quan en tota la comarca de la
Noguera hi vivien 42130 persones, a Balaguer, la capital de la comarca el cens
era de 4938 ànimes, i a darreries de l’any 2020 era de 17.472.
Tinc coll avall que al darrera d’aquesta portalada hi havia si més no, un projecte engrescador del que ens agradarà tenir-ne
noticia a l’email castellardiari@gmail.com
Fem una reflexió que és dissortadament aplicable arreu de Catalunya.
No espereu que ningú vingui a
recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Reiterem ara i aquí la nostra demanda de col·laboració per recuperar la memòria
històrica, els hi devem als rebesavis, als besavis, als avis, als pares, i
tenen tot a dret a saber-ho el nostres,
fills, nets, besnéts, rebesnéts,..., esperem les vostres imatges i dades a
l’email castellardiari@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats aquest sistema pervers.
Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya que pateixen un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.
15.04.2021 , a l’església de Sant
Salvador de Sabadell a l’ANTONIO RIBAS MARIN que sens dubte està ja al
cel, l’Antonio, com jo mateix, mantenien
el nom en llengua castellana, com
testimonis vius de l’horror de la dictadura franquista QUE NO PERMETIA els noms
en cap altra llengua que no fos la castellana - els en deien/diuen ESPAÑOLA - ,
avui hi ha persones que es diuen catalanes, i defensen el manteniment de
topònims en castellà que s’imposaven a sang i foc, als seus rebesavis,
besavis, avis, pares,..., hi ha entre
nosaltres un elevadíssim nombre de víctimes – inconscients - de la
síndrome d'Estocolm.
Antonio, recordar-li al bon Déu, que va crear els pobles, els anhels de
llibertat de Catalunya, i la infinita perversió d’aquells que s’ho oposen a
aquest desig legítim i natural.
El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria de
divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografia d’una magnifica portalada d’inspiració
andalusí que situa al carrer del Moló, al nucli de Ponts, a la Noguera, i explica que donava accés a
un hort, ara abandonat.

Ponts ja superava els 2000 veïns l’any 1900, quan en tota la comarca de la
Noguera hi vivien 42130 persones, a Balaguer, la capital de la comarca el cens
era de 4938 ànimes, i a darreries de l’any 2020 era de 17.472.
Tinc coll avall que al darrera d’aquesta portalada hi havia si més no, un projecte engrescador del que ens agradarà tenir-ne
noticia a l’email castellardiari@gmail.com
Fem una reflexió que és dissortadament aplicable arreu de Catalunya.
No espereu que ningú vingui a
recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Reiterem ara i aquí la nostra demanda de col·laboració per recuperar la memòria
històrica, els hi devem als rebesavis, als besavis, als avis, als pares, i
tenen tot a dret a saber-ho el nostres,
fills, nets, besnéts, rebesnéts,..., esperem les vostres imatges i dades a
l’email castellardiari@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats aquest sistema pervers.

Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6699 Relats
880 Comentaris
4984967 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT VICENÇ DE PAÜL. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LLERS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- ERMITA DE SANT GRAU. ÚRUS. LA CERDANYA
- APOCALIPSIS
- CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA. PUIGCERDÀ
- ESCOLA PÚBLICA DE VILADAMAT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. EDIFICI BATLLÓ. L’OLOT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- ESCOLA PÚBLICA DE RIUDARENES. LA SELVA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- TENIU IMATGES I DADES DE LA MASIA DE L’AGELL AL TERME DE LLINARS DEL VALLÈS ?.
- SANT JULIÀ D’AGE. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA SOTA DOMINI DEL REINO DE ESPAÑA
- IN MEMORIAM. ESCOLES DE TAÜLL. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA
- L'ERMITA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MASCABRERS A L'ALEIXAR, OBRA DE TORCUATO MARIN PORCÁ. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA
- EDIFICIS ESCOLARS DE LA RIBERA D’EBRE ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DE LA PALMA D’EBRE.
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA. LESTONAC. SOLSONA. EL SOLSONÈS