Quan la solitud esdevé amant

Un relat de: Jam Malson

M'estimo més que no m'estimis.
Demà no podria sentir-me culpable,
quan l'amor convertit en plors,
de les teves penes me'n fessis responsable.

M'estimo més no estimar-te.
Demà no podria evitar perdre'm en la fredor,
quan el foc convertit en glaç,
del meu cor en sortissin mots d'amargor.

Més m'estimo la solitud estimada.
Ella no convertirà mai l'amor en plors.
Ni amb ella el foc es tornarà glaçada.

Me l'estimo tal com és, agredolça i fidel amant.
La que jeu amb mi, nit a nit, i res em reclama.
I continua sent així, dia a dia, a trenc d'alba.

M'estimo més que no m'estimis.
Més m'estimo la solitud estimada.
És ella, de la meva ànima, l'única companya.

Comentaris

  • SOLEDAD[Ofensiu]
    Ravegal | 01-05-2020

    Gràcies er comentar "Com l'ombra".
    Aquest poema reflecteix molt bé que a vegades els nostres sentiments no són compartits o deixen d'estar-ho. Les relacions ens demanen i demanem i, a vegades, es trenquen.

  • un poema com aquest amaga qualsevol solitud[Ofensiu]
    Lèvingir | 24-12-2008

    i esdevé la companyia esdevé amant.

    Lèvingir

  • És dur...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 24-12-2008 | Valoració: 10

    arribar a la conclusió del que diu el poema. Estimar als altres sempre és un risc en el que hi cap la possibilitat de que els nostres sentiments quedin ferits o se'n fereixin d'altres, però al capdevall potser assumir-ho també forma part d'aquesta experiència que és la vida, a voltes dura i d'altres no tant. Els versos expresen molt bé aquest sentiment de desencís que aboca a la solitud.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

249 Relats

319 Comentaris

153374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

Poca-solta i barroer, em diuen. I potser diuen bé. Potser sí que en soc de mena. Però, ves per on, hi ha més honestedat en la nuesa d’aquesta part poca-solta i barroera de mi, que no pas en l’elegància del vestir de qualsevol hipòcrita. Perquè val a dir-ho, ara com ara no tinc cap raó per enganyar ningú. És més, no tinc raons ni per enganyar-me a mi mateix, que ja és dir.

FORÇA I ENDAVANT!



SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************



PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.



1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017
Carnaval 2021

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.



I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.



JOHNNY DEPP

L’actor nord-americà Johnny Depp, indi d’origen, va dir en una entrevista: “Per exterminar un poble no cal pas matar cada un dels seus membres, n’hi ha prou de destruir-ne la capacitat d’autoestima; n’hi ha prou de fer que la comunitat que el constitueix s’arribi a convèncer que la seva cultura és inútil.”



Si ens volem lliures, fem-ho! #MakeAMove