Quan crepiten les banderes

Un relat de: aleix
És en hora tardana
i en vespres de glaç punxegut
que crepiten les banderes.

És també en matins airosos,
i també en somnis difusos.

Cal cantar ben fort i clar
quan crepiten les banderes,
i cal jugar a ser valents,
cal fer viatjar tots els vents.

Perquè el món és fosc i incert
quan crepiten les banderes,
i en els astres complaents,
i en clarors de dies ardents,
la carícia és fred mirall,
i les branques d'arbres muts
balancegen les riberes
dels rius que baixen vençuts
quan crepiten les banderes.

Comentaris

  • Hola Atlantis[Ofensiu]
    aleix | 12-10-2020

    Primer de tot dir-te que jo tampoc sóc gaire de banderes. El poema no és un intent de lloar aquestes, sinó més aviat al contrari, ja que en ell representen el món tal i com està establert. El títol, doncs, vol significar que en els temps que vivim potser el sistema tal i com el coneixem està com a mínim en qüestió. De totes maneres és un plaer que algú que llegeix algun poema meu, a part de que li agradi i el valori positivament, l'interpreti lliurement.
    Pel que fa als comentaris en anglès, no acabo d'entendre perquè ni qui els publica, suposo que ja se'n cansaran vaja..
    Finalment donar-te les gràcies pel teu interès i també pel comentari.
    Fins aviat!

  • banderes[Ofensiu]
    Atlantis | 12-10-2020

    Primer de tot dir-te que em semblava que t'havia comentat, perquè havia llegit el poema i tenia fet el comentari en un esborrall...es veu que vaig oblidar escriure'l, i em trobo amb aquesta llista de comentaris en anglès que emprenyen una mica ...molt, Jo tenia un poema escrit aquí que es veu qui eren aficionats i vaig acabant esborrant-lo.

    No sé si es pot demanar gaire als moderadors per poder acabar en aquestes intromissions i/o si es molt difícil aturar---les.

    Bé nomes dir-te que l'havia llegit i que em va agradar molt el ritme i malgrat jo no sigui massa de banderes, son el senyal d'un clam.

    No et desanimis i espero seguir-te llegint. Sempre intento comentar als relataires que m'agraden com escriuen i pels quals sento una especial simpatia.

    Espero que estiguis bé de salut i de tot.

  • Hola PERLA DE VELLUT[Ofensiu]
    aleix | 06-10-2020

    En aquest cas he intentat plasmar en el poema la situació actual d'incertesa que vivim. Les banderes volen representar aquí els diferents països del món i a la vegada el sistema que les manté en peu. Per altra banda, no acostumo a comentar relats ni contestar comentaris però faré tal esforç ja que reconec que pot ser molt enriquidor.
    Moltes gràcies per la valoració del poema i també per l'interès mostrat.
    Fins aviat!

  • Bon dia, Aleix:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-10-2020

    Hola, espere que et trobes bé i et vaja el millor possible. Et comente, que aquest relat t'ho vaig comentar l'u d'octubre i encara no m'has dit res al respecte. Bé, que quan pugues ja em diràs alguna cosa.
    Salutacions i cuida't.,..
    PERLA DE VELLUT

  • Excel.lent[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-10-2020 | Valoració: 10

    Molt bona rítmica té aquest poema, Aleix i té un sentit d'explosió de les banderes, quan es mouen amb força. Cert que el món és molt incert, per moltes circunstàncies.
    M'ha agradat relataire, Aleix.
    Saluts i cuida't...

  • Espetecs[Ofensiu]
    kefas | 30-09-2020

    Tant per bé com per mal, la bandera és un símbol tribal
    Si espeteguen és perquè alguna cosa les mou. Potser el vent. Esperem que no siga de ponent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

aleix

193 Relats

147 Comentaris

121826 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Vaig néixer, per be o per mal, l'octubre del 1979. Vaig començar a escriure per matar l'aborriment de les classes a l'institut, però tot el que escrivia anava a les escombraries. Va ser després d'una nit de borratxera que vaig decidir guardar tot allò que se'm acudis relatar. Desde llavors tinc tota l'habitació plena de bocins de la meva història.
Va ser a principis d'any quan la meva companya de pis em va donar l'adreça d'aquesta pàgina, grata sorpresa, i desde llavors que volto per aqui, intentant escriure i també llegir i comentar.
aleixeliasbandres@hotmail.com