PROU!!

Relat presentat al concurs ARC a la Ràdio. Pecats Capitals 7+1. (març 2013 – ENVEJA

PROU!!

Només hi faltava el llaç. Sí, a la seva mare sempre li havien encantat els llaços, i un bon regal havia de dur un llaç que hi donés categoria. Demà seria un gran dia. Tota la família es trobaria al restaurant “La Masia” per celebrar els 91 anys de la mare. Li havien preparat una sorpresa i, si feia bo, dinarien als jardins, així els néts encara petits podrien jugar, i els grans, criticar d’una manera discreta.

Estava ansiosa de veure la cara que posarien tots quan la veiessin, no a la mare, a ella. Se sentia important: fer l’entrada triomfal amb el seu marit i els seus 10 fills no passava sempre. Ara feia temps que no es veien, això només passava quan hi havia celebracions o es trobaven per alguna operació... Li agradava ser el centre d’atenció, sabia que les seves germanes l’envejaven: 10 fills no era qualsevol cosa. Qui s’ho passava més malament era el seu marit que havia d’aguantar brometes pesades de les seves cunyades: “que si estàs molt ben dotat, que si t’hi podries guanyar la vida...” i moltes altres coses molt més fortes.

Aquesta vegada qui despertaria tota l’atenció NO serien els 91 anys de la seva mare, seria ella. Quan va tenir el desè fill, el metge li va dir que parés, que PROU!, això últim ho va dir alçant la veu i amb contundència.

No van passar sis mesos que un matí, als jardinets, mentre jugaven els seus petits, va veure una dona embarassada. Un imperiós sentiment procreador va estar a punt de fer-li fer un disbarat: a prop seu hi havia un home molt ben plantat que la mirava insistentment, però el seny la va aturar. Quan va arribar a casa va dir al seu marit: “Josep, vull un altre fill!”, l’home se la va mirar estupefacte i amb els ulls com dues taronges va respondre: “Un altre, no! Hi ha crisi”; i vet aquí el resultat: està de set mesos.

Materile