Cercador
Privilegiat
Un relat de: voëlvryHi ha a Catalunya un grup de gent, més o menys nombrós que no majoritari, que es caracteritza per no ser independentista, però considerar-se català primer i espanyol després.
Habitualment són gent de mitjana edat, nascuts aquí però de pares estrangers, és a dir, espanyols ( si volem ser independents que tal si ens comportem com a tal?), de clase mitjana, que han donat suport sempre a la immersió i ho continuen fent.
Però mai seran tant lleials ni com els catalans de tota la vida, ni com la resta de catalans d'origen espanyol com puc ser jo o el avi d'un dels meus millors amics, que va venir d'Andalusia als anys 40 i en poc temps ja va fer del català la seva primera llengua, parlant un català molt bonic, estàndard però amb un toc del sud, probablement pels llargs estius a Torredembarra, on va comprar una petita torre amb diners que havia guanyat treballant a SEAT.
No, perquè el fet de que ells siguin la generació que va aconseguir la immersió, l'autonomia, l'estatut, els faci viure d'esquenes a la població en qualques casos.
Posaré uns exemples:
1-Any 1997, barri de Sants, Barcelona, Catalunya, PPCC: Camino amb el meu pare, el 70% de les converses que escolto són en català. Poc després de fer aquesta reflexió amb els meu quatre anyets, un cotxe atropella a un vianant, i al del cotxe no se li acut cap altre cosa que, enfadat per una ratllada, posar-se a insultar al vianant atropellat, i va ser llavors quan va proferir l'insult, ben català i ben enfadat: MALPARIT DE MERDA! QUE M'HAS RATLLAT EL COTXE COLLONS! CASU'M L'OLLA MIRA PER ON VAS!
L'atropellat, naturalment ofès, va contestar amb els següents mots:
QUE QUÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ AIXÒ HO SERÀS TU FILL DE PUTA! VINGA, BAIXA DEL COTXE SI TENS COLLONS I M'HO DIUS A LA CARA
És recordar això ara i és que em corro viu!
Ara, el que s'escoltaria, seria un HIJOPUTA.
Doncs bé, són ells mateixos que no es creuen que el català estigui en el seu pitjor moment des que es va reinstaurar la democràcia (bé, democràcia els meus collons castellans, vull dir, democràcia d'aquella manera).
Que donen suport a la immersió, però que et diuen que al cap i a la fi les llengües només serveixen per a comunicar-se, que és normal que es facin classes en castellà a les Universitats perquè als senyors professors i els erasmus que venen aquí a fer de tot menys estudiar i ésser amarats de la cultura del lloc on sigui que van.
I sabeu perquè? Doncs perqué aquest tipus de català es un privilegiat, generalment castellanoparlant, però catalanista i a favor de l'autodeterminació.
I perquè es un privilegiat? Doncs perquè ell, probablement, al ser castellanoparlant, se la sua la llengua. Ell es part de la metròpoli. Ell parla l'idioma que es pot usar a quasi qualsevol lloc amb normalitat.
Habitualment són gent de mitjana edat, nascuts aquí però de pares estrangers, és a dir, espanyols ( si volem ser independents que tal si ens comportem com a tal?), de clase mitjana, que han donat suport sempre a la immersió i ho continuen fent.
Però mai seran tant lleials ni com els catalans de tota la vida, ni com la resta de catalans d'origen espanyol com puc ser jo o el avi d'un dels meus millors amics, que va venir d'Andalusia als anys 40 i en poc temps ja va fer del català la seva primera llengua, parlant un català molt bonic, estàndard però amb un toc del sud, probablement pels llargs estius a Torredembarra, on va comprar una petita torre amb diners que havia guanyat treballant a SEAT.
No, perquè el fet de que ells siguin la generació que va aconseguir la immersió, l'autonomia, l'estatut, els faci viure d'esquenes a la població en qualques casos.
Posaré uns exemples:
1-Any 1997, barri de Sants, Barcelona, Catalunya, PPCC: Camino amb el meu pare, el 70% de les converses que escolto són en català. Poc després de fer aquesta reflexió amb els meu quatre anyets, un cotxe atropella a un vianant, i al del cotxe no se li acut cap altre cosa que, enfadat per una ratllada, posar-se a insultar al vianant atropellat, i va ser llavors quan va proferir l'insult, ben català i ben enfadat: MALPARIT DE MERDA! QUE M'HAS RATLLAT EL COTXE COLLONS! CASU'M L'OLLA MIRA PER ON VAS!
L'atropellat, naturalment ofès, va contestar amb els següents mots:
QUE QUÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ AIXÒ HO SERÀS TU FILL DE PUTA! VINGA, BAIXA DEL COTXE SI TENS COLLONS I M'HO DIUS A LA CARA
És recordar això ara i és que em corro viu!
Ara, el que s'escoltaria, seria un HIJOPUTA.
Doncs bé, són ells mateixos que no es creuen que el català estigui en el seu pitjor moment des que es va reinstaurar la democràcia (bé, democràcia els meus collons castellans, vull dir, democràcia d'aquella manera).
Que donen suport a la immersió, però que et diuen que al cap i a la fi les llengües només serveixen per a comunicar-se, que és normal que es facin classes en castellà a les Universitats perquè als senyors professors i els erasmus que venen aquí a fer de tot menys estudiar i ésser amarats de la cultura del lloc on sigui que van.
I sabeu perquè? Doncs perqué aquest tipus de català es un privilegiat, generalment castellanoparlant, però catalanista i a favor de l'autodeterminació.
I perquè es un privilegiat? Doncs perquè ell, probablement, al ser castellanoparlant, se la sua la llengua. Ell es part de la metròpoli. Ell parla l'idioma que es pot usar a quasi qualsevol lloc amb normalitat.
l´Autor
13 Relats
20 Comentaris
5899 Lectures
Valoració de l'autor: 9.08
Biografia:
Fred però apassionat. 26.Últims relats de l'autor
- Marlene i el bany (Maria, part quatre).
- Harry Potter i l'assassinat de Lily i James.
- Sherezade. Tercera part de MARIA.
- Maria. Segona Part.
- Maria
- Polonesa
- Jo tenia un camarada.
- Història d'Amor (corregit i augmentat)
- Privilegiat
- Us equivoqueu!
- La crida de Catalunya
- Situació actual del País vista per un noi de 19 anys
- Història d'amor (Simplement