POSTRES DE REC

Que bonica que la llegeixo aquí. No hi entenc ben bé res de fer poemes i de molts que es publiquen, però molta de la prosa que publiques m'ho sembla i de la teva mà hi navego.
Bonics sempre els teus relats.
Felicitacions sinceres.

Uau... quin relat tan evocador. Els “vents alisis” com a metàfora del destí imparable... i aquest contrast entre la dolçor perduda i les cendres que en queden, és molt potent. I, malgrat tot, al final un bri d’esperança: “les engrunes seran llavor”. Trist i oníric. M'ha agradat molt.

Un desfet d'emocions, arran d'un fet meteorològic, que trasbalsa la tranquil·litat en pesar, cosits en poesia.
Una vegada més, la meva felicitació.

Rosa.

L'atracció d'una llar de foc és infinita. El plaer de gaudir-la amb una ventada exterior, el balandreig de les flames amb el vent que s'escola per la xemenèia, l'escriptura que es deixa anar i ens mostra un relat de prosa poètica de primera. Una abraçada.

Aleix
a a na

Que amaga tant de sentiments i s'expressa com un poema!
Genial!
Amb total cordialitat