Pornografia

Un relat de: Nèlida
No hi trobareu cartografies; només estrats d’una conca que s’aproparan i cercaran la fusió. La llacorella rosegarà el basalt amb paciència obliqua; l’argila, saturada fins al límit, s’estellarà en minúscules fissures, i el magma traçarà circuits clandestins. La pressió desplaçarà els límits, i els gradients es desordenaran. Els cristalls, de sobte alliberats, abandonaran antigues formes per textures noves. I un alfabet naixerà mentre es dissol. L’entropia creixerà —una promesa—, i evitarà el retorn a l’equilibri.
Dins d’aquest relleu, viatjaran ones ignorant duanes. Alguns fronts s’esmunyiran al llarg de les falles; d’altres, s’insinuaran en cavitats ignorades i les faran tremolar amb tacte inaudible. Les interferències teixiran figures inestables, patrons que només existiran un instant. L’aire esdevindrà membrana i ressonància: cada eco hi gravarà una inscripció efímera, un registre que l’eixam del paisatge reconeixerà solament. Entre roca i vibració, una òptica subterrània afinarà el relleu. Plans minerals o prismes desviaran els feixos que circulen per badalls, i els dispersaran en espectres que esvaren com miratges compactes. Hi haurà zones de penombra que seran cambres fosques: allò que hi entra com a simple reflex s’allunyarà en figura, perfil, contorn a punt de dissoldre’s de nou.
Damunt, la coberta vegetal respondrà amb la seua sintaxi. Rizomes divergents perforaran la roca, envairan galeries tèrmiques, dipositaran pol·len com brins incandescents. Les corol·les, girades en angles improbables, destil·laran nèctars, convocaran audiències d’estirps desconegudes. Suraran espores luminescents o nebuloses; s’acolliran en superfícies remotes. Inauguraran constel·lacions de fulles inèdites.
La plana verda serà un palimpsest. Sota nervadures persistiran rastres de rastres. Cada brot serà un signe de signes; cada enfiladissa, una glossa que travessarà marges, diagrames, taxonomies. Un codi mut, una escriptura que exigirà paciència de roca i erosió, i gra a gra s’espargirà. I pols rere pols es fusionaran origen i destí. I de lluny, tot plegat, serà només meteorologia mineral: condensacions, torbs, roines de llum. Però a l’abast de l’ull s’hi revelarà un contorn saturat, un parany amb marees. Cristal·litzacions sobtades, corrents inesgotables que travessaran capes i camps compartiran deliris. Una termodinàmica subtil acollirà el deler i la roca. I el deler i la roca seran a un llambreig de la calma eternament. I eternament, a punt, el diluvi.

Comentaris

  • De la física i la botànica a ...[Ofensiu]
    llpages | 26-11-2025 | Valoració: 10

    l'erotisme més original. Compteu els termes científics que hi ha al relat i quedareu esglaiats de que conceptes tècnics tan àrids en entorns literaris facin una funció tan essencial per dibuixar la fusió entre dos cossos. Senzillament, genial en el concepte i millor encara en l'execució. Enhorabona!

  • Reptes[Ofensiu]
    aleshores | 25-11-2025

    (És impressionant la varietat de termes i conceptes que fas servir, cap d'ells, per cert, relacionat amb el títol)
    T'informo en cas que no ho sàpigues que al Forum hi ha diversos "reptes" que són concursos entre els que formem part d' RC on s'hi pot participar lliurement. N'hi de poesia, de relats breus, etc.
    El Repte clàssic, per exemple, té com a lema "Somriure".

l´Autor

Foto de perfil de Nèlida

Nèlida

23 Relats

14 Comentaris

2210 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
M’agrada tastar les paraules com si foren granets de sorra culinaris, barrejar-los i construir mons amb ells. M’encanta la mescla, la impuresa, la barreja de tot allò que considerem diferent: imaginar amb paraules dona lloc a paisatges infinits. A Relats en Català hi vaig publicant un recull de contes satírics sobre la idea d’autor en la literatura.
Soc irònica per natura, i això es reflecteix en molts dels meus escrits. També publicaré poemes i relats més curts que no formaran part d'aquest recull. Escric de manera intuïtiva, sense programa, però amb una idea al cap que em serveix de brúixola. La majoria ja han estat escrits, però continuen en procés de revisió (mai no trobe el moment exacte de dir prou). En algun punt els he de deixar anar si els vull compartir amb vosaltres. Tal vegada hi trobareu alguna errada o alguna falta després de publicats—jo n’he trobat—: mea culpa per no haver-los polit més. No tota prosa és per a tothom, i no espere agradar a tothom. Jo gaudisc escrivint, amb moments d’angoixa no gaire llargs; espere que vosaltres en gaudiu igualment llegint-los. En qualsevol cas, gràcies per llegir-los o, si més no, per haver-ho intentat.