Cercador
Pokémon Català segoncapitol
Un relat de: Rion- Compartir:
Capítol 2 El naixement d’en Tyrogue
A l’arribar a casa, l’Erika els hi va explicar com cuidar l’ou a la Chansey i en Tom. L’ou tenia que reposar amb escalfor i acompanyar-lo sempre.
Van passar els dies i en Tom quan tornava de la escola de ciutat Verda, sempre anava a veure l’ou que estava amb la Chansey. En Tom, per anar i tornar a l’escola, anava amb la Chansey o amb la seva mare, per que no podia travessar la espessor del petit bosc que separava Paleta de Verda sense està acompanyat d’un pokèmon o d’un adult amb pokèmon.
Va arribar el primer cap de setmana que passaven amb l’ou i en Tom no es separava de la Chansey per ajudar-la a cuidar-lo.
Estava tant capficat amb cuida l’ou que es va oblidar que avui era la festa per escollir entrenador del poble. Quan va acabar tota la ceremonia, en Marc Rod, el millor amic d’en Tom es va quedar estranyat, per que en Tom mai es volia perdre els esdeveniments que impliquessin pokèmons i menys els que participava ell.
En Marc havia rebut de mans d’en professor Oak un Charmander i la capsa on posar les medalles dels gimnasos pokèmon, bàsicament ja era un entrenador pokèmon, i volia compartir-ho amb en Tom.
Pels despistats, els entrenadors utilitzen els seus pokèmon per combatre i agafar experiència per resoldre els reptes dels entrenadors de gimnasos, i finalment quan aconsegueixen reunir les 8 medalles dels 8 entrenadors, poden participar a la gran lliga pokèmon on es reuneixen entrenadors de tots els racons del mon pokèmon.
En Marc va arribar, sentia com la Chansey estava cantant una nana, va picar a la porta i l’Erika el va obrir. La mare d’en Tom al veure en Marc amb en Charmander es va tapar la boca de sorpresa i li va dir «Que gran t’has fet ja Marc, amb el teu propi pokèmon, passa passa en Tom te una sorpresa que has de veure», en Marc era 5 anys més gran que en Tom, per tant ja tenia 15 anys. La Chansey mentre cantava la nana, en Tom només estava pendent de l’ou.
«Tom, que dimonis et te tant capficat que no has vingut a veurem» va dir en Marc. En Tom estava tant abstret que es va sobresaltar molt quan va veure a en Marc. «Marc, se'm ha oblidat... però espera, mira això» en Tom assenyalava l’ou que cuidava la Chansey. De cop, en Tom, es va adonar del charmander que rondava per les cames d’en Marc. «Així que ja ets entrenador» va dir amb un somriure d'admiració.
Tom, era com el germà petit d’en Marc, realment se'l estimava molt i era reciproc, sempre jugaven junts i en Marc li ensenyava tot el que aprenia sobre pokèmon.
Mirant l’ou en Marc va dir mentre acostava en charmander «Deixa’m provar una coseta» la cua dels charmander te una flameta que s’ha d’evitar que s’apagui, ja que podria causar la mort del pokémon. Però en aquest cas la va acostar a la Chansey i al ou. Passats uns minuts l’ou es va començar primer a moure i poc després ja s’esquerdaven les parets del ou i finalment... en Tyrogue va néixer.
A l’arribar a casa, l’Erika els hi va explicar com cuidar l’ou a la Chansey i en Tom. L’ou tenia que reposar amb escalfor i acompanyar-lo sempre.
Van passar els dies i en Tom quan tornava de la escola de ciutat Verda, sempre anava a veure l’ou que estava amb la Chansey. En Tom, per anar i tornar a l’escola, anava amb la Chansey o amb la seva mare, per que no podia travessar la espessor del petit bosc que separava Paleta de Verda sense està acompanyat d’un pokèmon o d’un adult amb pokèmon.
Va arribar el primer cap de setmana que passaven amb l’ou i en Tom no es separava de la Chansey per ajudar-la a cuidar-lo.
Estava tant capficat amb cuida l’ou que es va oblidar que avui era la festa per escollir entrenador del poble. Quan va acabar tota la ceremonia, en Marc Rod, el millor amic d’en Tom es va quedar estranyat, per que en Tom mai es volia perdre els esdeveniments que impliquessin pokèmons i menys els que participava ell.
En Marc havia rebut de mans d’en professor Oak un Charmander i la capsa on posar les medalles dels gimnasos pokèmon, bàsicament ja era un entrenador pokèmon, i volia compartir-ho amb en Tom.
Pels despistats, els entrenadors utilitzen els seus pokèmon per combatre i agafar experiència per resoldre els reptes dels entrenadors de gimnasos, i finalment quan aconsegueixen reunir les 8 medalles dels 8 entrenadors, poden participar a la gran lliga pokèmon on es reuneixen entrenadors de tots els racons del mon pokèmon.
En Marc va arribar, sentia com la Chansey estava cantant una nana, va picar a la porta i l’Erika el va obrir. La mare d’en Tom al veure en Marc amb en Charmander es va tapar la boca de sorpresa i li va dir «Que gran t’has fet ja Marc, amb el teu propi pokèmon, passa passa en Tom te una sorpresa que has de veure», en Marc era 5 anys més gran que en Tom, per tant ja tenia 15 anys. La Chansey mentre cantava la nana, en Tom només estava pendent de l’ou.
«Tom, que dimonis et te tant capficat que no has vingut a veurem» va dir en Marc. En Tom estava tant abstret que es va sobresaltar molt quan va veure a en Marc. «Marc, se'm ha oblidat... però espera, mira això» en Tom assenyalava l’ou que cuidava la Chansey. De cop, en Tom, es va adonar del charmander que rondava per les cames d’en Marc. «Així que ja ets entrenador» va dir amb un somriure d'admiració.
Tom, era com el germà petit d’en Marc, realment se'l estimava molt i era reciproc, sempre jugaven junts i en Marc li ensenyava tot el que aprenia sobre pokèmon.
Mirant l’ou en Marc va dir mentre acostava en charmander «Deixa’m provar una coseta» la cua dels charmander te una flameta que s’ha d’evitar que s’apagui, ja que podria causar la mort del pokémon. Però en aquest cas la va acostar a la Chansey i al ou. Passats uns minuts l’ou es va començar primer a moure i poc després ja s’esquerdaven les parets del ou i finalment... en Tyrogue va néixer.
l´Autor
3 Relats
1 Comentaris
642 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Hola aquí Roger o Rion com em coneixen per les xarxes. Vaig néixer amb esquizofrénia simple, va costar molt de temps diagnosticar-me, però en el procés he aprés moltes coses i ara la vida em va una mica millor.Des de ben petit m'agrada escoltar històries fantàstiques i llegir-les, cosa que em va permetre disfrutar de premis en els jocs florals de la meva escola. A la meva primera part de l'adolescència vaig començar a fer historietes escrites per que el meu germà petit les gaudis. De fet, vaig estar escrivint una petita novela basada en el mon de Pokèmon que al meu germà li va encantar; llàstima que s'acabes perdent tot. Poc després vaig començar a tenir problemes greus degut a la meva malaltia.
Ara que tinc 34 anys, m'he proposat ser escriptor, es un somni que persegueixo des de ben petit. Aquestes sòn les primeres línies què escric en públic, pot ser cometo moltes faltes d'ortografía o de gramàtica, espero que sapigueu perdonar-me i ensenyar-me per aprendre.
Tinc com a objectiu a llarg plaç crear per escrit el meu mon interior, una saga de literatura fantàstica, però això ho deixaré per quan en sapiga més.
La primera historia que m'agradaria explicar-vos es la que vaig escriure al meu germà, si, la de pokèmon, es un mòn que tinc apamat i en el cuàl em sento còmode.
Moltes gràcies per seguir-me i gaudir amb mi d'aquest procés d'aprenentatge.