Poema 18

Un relat de: Nèlida
Ajudeu-me a excavar un forat profund sobre la terra
soterrarem les paraules sense història
les que es tornen fum a les palpentes
les que s’alimenten de llet i somnis
les que no volen parlar
les que acumulen segles de memòria
pregarem perquè la veu no perda l’esme
quan escolte el foc a cau d’orella
perquè la sitja conserve viu aquest present fossilitzat
perquè el futur no siguen boques exhalant mineral sec
cavarem un forat profund sobre la terra
i que el demà reba pedres renovades de saliva.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Nèlida

Nèlida

23 Relats

14 Comentaris

2210 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
M’agrada tastar les paraules com si foren granets de sorra culinaris, barrejar-los i construir mons amb ells. M’encanta la mescla, la impuresa, la barreja de tot allò que considerem diferent: imaginar amb paraules dona lloc a paisatges infinits. A Relats en Català hi vaig publicant un recull de contes satírics sobre la idea d’autor en la literatura.
Soc irònica per natura, i això es reflecteix en molts dels meus escrits. També publicaré poemes i relats més curts que no formaran part d'aquest recull. Escric de manera intuïtiva, sense programa, però amb una idea al cap que em serveix de brúixola. La majoria ja han estat escrits, però continuen en procés de revisió (mai no trobe el moment exacte de dir prou). En algun punt els he de deixar anar si els vull compartir amb vosaltres. Tal vegada hi trobareu alguna errada o alguna falta després de publicats—jo n’he trobat—: mea culpa per no haver-los polit més. No tota prosa és per a tothom, i no espere agradar a tothom. Jo gaudisc escrivint, amb moments d’angoixa no gaire llargs; espere que vosaltres en gaudiu igualment llegint-los. En qualsevol cas, gràcies per llegir-los o, si més no, per haver-ho intentat.