Cercador
Poema 12
Un relat de: NèlidaNo t’estime
ni m’estimes
però el cel és tot
el sostre que tenim
i no seré pas jo
qui et llance a l’oblit
de la memòria
de la memòria.
ni m’estimes
però el cel és tot
el sostre que tenim
i no seré pas jo
qui et llance a l’oblit
de la memòria
de la memòria.
l´Autor

23 Relats
14 Comentaris
2216 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
M’agrada tastar les paraules com si foren granets de sorra culinaris, barrejar-los i construir mons amb ells. M’encanta la mescla, la impuresa, la barreja de tot allò que considerem diferent: imaginar amb paraules dona lloc a paisatges infinits. A Relats en Català hi vaig publicant un recull de contes satírics sobre la idea d’autor en la literatura.Soc irònica per natura, i això es reflecteix en molts dels meus escrits. També publicaré poemes i relats més curts que no formaran part d'aquest recull. Escric de manera intuïtiva, sense programa, però amb una idea al cap que em serveix de brúixola. La majoria ja han estat escrits, però continuen en procés de revisió (mai no trobe el moment exacte de dir prou). En algun punt els he de deixar anar si els vull compartir amb vosaltres. Tal vegada hi trobareu alguna errada o alguna falta després de publicats—jo n’he trobat—: mea culpa per no haver-los polit més. No tota prosa és per a tothom, i no espere agradar a tothom. Jo gaudisc escrivint, amb moments d’angoixa no gaire llargs; espere que vosaltres en gaudiu igualment llegint-los. En qualsevol cas, gràcies per llegir-los o, si més no, per haver-ho intentat.

