Cercador
PLOVIA MOLT
Un relat de: lantusset- Compartir:
Plovia molt
i no he gosat obrir la finestra.
He anat a l’habitació
pràcticament després de sopar.
He pensat en tu tota l’estona
i m’he desvetllat altre cop,
però el simple fet de recordar-te,
m’ha satisfet com un viatge
somniat mai realitzat:
alguna illa grega o algun Canal
per a l’amor.
Fa estona que plou
i no puc dormir malgrat distreure
els pensaments que sovint m’ocupen,
la teva imatge angelical,
el desenvolupament ja passat del dia.
Finalment sé que puc dormir
i que l’endemà em somriurà
sempre que jo vulgui
i estigui disposat a percebre’l així.
i no he gosat obrir la finestra.
He anat a l’habitació
pràcticament després de sopar.
He pensat en tu tota l’estona
i m’he desvetllat altre cop,
però el simple fet de recordar-te,
m’ha satisfet com un viatge
somniat mai realitzat:
alguna illa grega o algun Canal
per a l’amor.
Fa estona que plou
i no puc dormir malgrat distreure
els pensaments que sovint m’ocupen,
la teva imatge angelical,
el desenvolupament ja passat del dia.
Finalment sé que puc dormir
i que l’endemà em somriurà
sempre que jo vulgui
i estigui disposat a percebre’l així.
Comentaris
-
Esperançador[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-03-2025 | Valoració: 10
Un dibuix preciós de l'amor. Els somnis, malgrat que de vegades no es facin realitat, davant una actitud positiva i esperançadora, el sol sempre torna a brillar.
Un poema molt bonic i sensible.
Salutacions, lantusset.
Rosa.