Cercador
PLENITUD DEL BUIT
Un relat de: jomagi- Compartir:
PLENITUD DEL BUIT
El món es redueix a la vora dels meus dits. El brunzit de la nevera, el rectangle de llum que puja per la paret, el pes de la flassada sobre la cama... tot això soc jo. No hi ha res més enllà d’aquesta consciència que ho conté tot, que ho teixeix tot amb filaments del meu propi pensament.
Els cotxes que sento passar pel carrer són els meus propis pensaments, convertits en soroll. El silenci de la nit és el meu silenci. Hi ha una pau immensa en això, és una presó i alhora una llibertat absoluta. No cal protegir-se ni explicar-se. La realitat és un somni dens, coherent, que es construeix a cada instant sota les meves parpelles, i jo en soc l’únic arquitecte i l’únic testimoni. Tot el que existeix, em fa companyia des de dins. I no falta res.
rjki
Comentaris
-
Contemplació.[Ofensiu]Percival Ashford | 10-01-2026 | Valoració: 10
Caram, noi! Això és contemplació. Si ets capaç de ser tan conscient de tot el que succeix dins d'un instant, de tota la bellesa que conté, difícilment et perdràs la felicitat. La felicitat és la consciència de tot el que hi ha a l'instant present. Amb la teva descripció, m'has fet compartir aquest instant com si fos també meu. Gràcies!
-
La senzillesa del res[Ofensiu]Aleix Ferrater | 06-01-2026 | Valoració: 10
Quina meravella! És una prosa poètica de primera, un realisme extraordinari per descriure una cosa tan senzilla com la plenitud del res, del buit. És poesia pura, això! Una forta abraçada.
Aleix
