PLANY DELS DÉUS OLÍMPICS

Hordes assedegades de sang,
ment embotida d’escarafalls
Assalten i profanen plegats furibunds el Temple,

Després de més de dos mil anys dempeus,
ha passat de ser pur i sagrat
a ser proscrit i prohibit.

 
La caterva folla interromp
Fan estralls i trencadisses.
Xiscles, crits i cops
ho maten i sodollen tot al seu pas.


Aquells sacerdots grecoromans
que durant anys vetllaren el Temple,
aquelles vestals, pures com l’alba,
ara colpejades fins a la mort.

Estàtues de Déus esberlades i esquarterats
ses botzins voleillen per la baixúrria


Escamots i arengades fanàtiques
filles del fanatisme i la foscor,
trompades i esgarips propinen
trontollant la filòsofa Hipàtia

Allà roman en un bassal de sang silenciós
la darrera veu de la raó alexandrina,
Envoltada d’exabruptes i brams del bàrbars cecs

 
Teodosi com Constantí, Han beneït el genocidi.
S’acaben les Floralies,
els Misteris òrfics i d’Eleusis.

Clausura d’altars ancestrals,
estroncant el fil dels oracles,
que empresona l’alè dels déus antics.
el vell món a la penombra i foscor



El temple blanc, ara sagetat i escopit
gemega sota cops de mall i de ràbia.
La multitud enardida es llança
contra estàtues i draps sagrats,
arrenca les imatges dels déus

Atena enfosqueix el seu escut,
veient com la Saviesa és colpejada.

Apol·lo plora llum,que cau com or trencat sobre les runes.

Zeus, reste astorat, ni llamps ja li queden

Ares gemega de ràbia impotent,

Afrodita es cobreix el rostre i tapa aquell nu miraculós

Dionís aboca aquell fluid roig i llença ben lluny la copa
ja no hi haurà danses, ni bacants, fauns i sàtirs sota la lluna.

 
El tropell de bretolalla arriba, implacable.
El temple blanc sagnant i cremant
les ordes cegues cristianes enderiades.
amb fanatisme salvatge pas es deturen

Els déus de l’Olimp desterrats són
malgrat els últims alens d’Hefest
per aturar aquella marea

No són vençuts, no
són substituïts i oblidats,
Per aquells déus monoteistes
Que breguen infern, pecat, càstig i culpabilitat