plany d'ànimes absents

Un relat de: Urkc-Eduard
Allà eren, despersonalitzant-se.
desidentitaris autoestigmatitzats,
sacrificant l'ésser i autenticitat
per adaptar-se plenament i amablement
a les estructures corporatives rigoroses.

Aquells fongs laminadors del ser
Grat, Sel's empassava vers latents suïcidis servils

Ni es va conèixer mai a ell mateix.
Ni tan sols va ser ell, en algun remot indret perdut
Sempre com papagai iridescent
repetint la veu de l'amo.
Pròtesic Bec triat trencat deslluït,
per afelagar filibusters

Les seves deixalles semimovents
En aquell context trituradors d'ànimes
Encara corrien exànims, cegues, buides.
encaputxan deficiències sorgides agòniques
Mentre les autosepultava amb un mistèric somrís fúnebre.
Aquella carcanada finada

Així esborrava les petges.
Reescrivia el passat d'aquell present furtat aliè
Des afrontant afligides noves sofertes.
amb bucles d'ombres prostació i defalliment.

Que imperi l'oblit remugava.
Que imperi l'oblit.
Que en un malaurat xarrupe't
M'han robat l'ànima.

Comentaris

  • Ho has clavat[Ofensiu]
    kefas | 25-10-2024

    Per a cadascun dels abominables, la seva estrofa.

  • No sé [Ofensiu]
    Prou bé | 24-10-2024

    No sé en qui em fa pensar el teu magnífic poema. Potser en més d'un... Sí No fos per l'última estrofa que sembla penediment (?)
    Amb total cordialitat