Place du Chapelet?

Un relat de: Magda Garcia
Qui gosaria dir que tinc dos-cents anys! Desprenc absoluta contemporaneïtat, mirant simultàniament a dos ocells que voletejaven a la meva finca natal i, de reüll, als meus admiradors observant-me fascinats.

Al Prado enamoro a infinitat de visitants. Sense ser pretensiós, sóc un gos inoblidable. Aconsegueixo transferir-los emocions diferents al llarg de les seves vides. Mantenint-me sempre igual, el temps no aconsegueix envellir-me. Al contrari. Em sento molt en forma, gens desfasat ni pretèrit, i el mèrit és, sense cap mena de dubte, atribuïble al geni que em va crear.

Quan va començar a donar-me vida a les seves pinzellades vaig notar unes pessigolles que em van transmetre un afecte especial, dotant-me d'un entorn diàfan, lliure, inicialment al revestiment mural de la planta alta de la Quinta del Sordo. Creant-me sense traves, envoltat d'un ampli espai vital, sense cap intromissió, perquè pogués decidir si mantenir-me a recer. Donant-me al seu nét Mariano abans d'emigrar a Bordeus, em va deixar escollir.

Gràcies a la seva llibertat creativa, incommensurable, encara penso en si em mantinc aquí o vaig a retrobar-lo als peus de la seva estàtua, gos fidel que sóc, més enllà d'aquest llenç. Potser esculli la de Place du Chapelet i així m'airejo, afrancesant-me.



Nota de l’autora: Aquest relat està inspirat en l’obra Perro semihundido de Francisco de Goya i Lucientes, exposada al Museo del Prado de Madrid, i ha estat presentat al concurs organitzat per aquest museu per celebrar els 205 anys del mateix. La versió en castellà també té 205 paraules. La Place du Chapelet, a Bordeus, és on hi ha una estàtua d’en Goya, rèplica de la del Museo del Prado.

Comentaris

  • Un gos privilgiat[Ofensiu]

    Quantes vegades al visitar un museu ens fa impressió que algunes de les obres exposades ens interpel.len?
    Un relat excel.lent que fa cobrar vida a un gos que de en segur la propera vegada que vagi al Prado, l'observaré amb atenció i simpatia.
    Enhorabona!!!


  • Un gos històric. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-02-2025 | Valoració: 10

    Un relat que dona per a molt, perquè Francisco de Goya, era un pintor que ha reeixit en la història. Vaja!, m'ha impressionat com l'has redactat.
    Un gos que busca afrancesant-se és molt original.
    Que tingues una bona nit.
    Una abraçada.
    Cordialment.

  • Connexió[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-02-2025

    Una feliç coincidència que els dos parlem de les persones més destacades de la ciutat de Bordeus. Goya ho va ser de rebot, però morir i ser enterrat allí el converteix en habitant de ple dret.
    Goya és el món. L'obra de què parles és impressionat, sembla estrany com amb pocs recursos, es pot arribar a expressar. tant. De tots els estils que Goya va emprar, aquest potser és el que més anticipa el futur; va fer expressionisme cent anys abans del moviment oficial, fins i tot va deixar punts d'abstracció a la major part del quadre.

    Bona pensada la de fer parlar el gos, fer-lo servir de narrador. Una elecció narrativa original que permet expressar la connexió entre l'obra i el públic que la contempla.
    La manera com s'expressa s’ajusta perfectament a l’esperit melancòlic i misteriós del quadre.

  • Goya...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-02-2025 | Valoració: 10

    Un execel.lent pintor que donava vida a les seves obres, com en aquest cas al seu inseparable gos, que va perpetuar en un dels seus quadres, i que ara tu li has donat veu. A mi també m'ha recordat a la pel·lícula Hachico, amb Richard Gere i el seu fidel amic. Història i art agafats de la mà.
    Una abraçada i molta sort, Magda.

    Rosa.

  • De la tela a l'escultura[Ofensiu]
    llpages | 04-02-2025

    Un relat que m'ha fet pensar en aquell gos japonès que esperava el seu amo a l'estació de tren cada dia que tornava de la feina. La personalització del gos en parlar en primera persona de la seva gestació artística l'he trobada original. Molta sort al concurs, Magda!

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

167 Relats

591 Comentaris

56017 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.