Pinzells i pinzellades

Un relat de: Jam Malson
Un any d'èxit i encara no me'n sabia avenir. Les galeries es disputaven els meus quadres i la gent pagava xifres exagerades per aconseguir-ne un. Tothom en parlava, del meu surrealisme, i tenir un Blancafort a casa ja era sinònim de prestigi. Realment, estava vivint el meu gran somni.

I llavors, un dia, el meu marxant em truca de bon matí pel mòbil i em pregunta tot nerviós si havia llegit la crítica.
—Quina crítica? —li vaig dir mig emprenyat.
—Collons, la que surt a la revista “Pinzellades”!
—Ja saps que no llegeixo crítiques, jo. Això és cosa teva.
—Marcel, aquesta no puc digerir-la per tu. Llegeix-la, collons! –em va etzibar, i va penjar tot seguit.

I tenia tota la raó el fidel del meu marxant, aquella crítica feia de mal pair.
A la revista digital “Pinzellades”, la revista puritana i sensacionalista que es nodria de tot allò que fes olor d'escàndol, hi sortia la meva fotografia malèficament coronada amb el titular “BLANCAFORT, LA GRAN ESTAFA”. I segons un tal Pere Pi, la meva gran estafa consistia en fer-me passar per un geni quan no era sinó un drogoaddicte que havia fet de la pintura el mitjà per expressar les seves delirants al·lucinacions, un fantotxe les excrecions del qual contaminaven la virtuosa noblesa de la pintura. I així, vinga línies i més línies de ferotge crítica personal.

Purità malparit! vaig cridar. Sí, era cert, feia dos anys que consumia substàncies potenciadores de la creativitat. Les prenia per estimular la inspiració. Les prenia per alliberar la imaginació, soterrada entre capes i més capes d'inconscient realitat repressiva. Però això no restava originalitat a la meva obra. La meva obra era única.

Però fins i tot en el supòsit que la meva gran estafa consistís en prendre substàncies deliberadament per tal de crear mons de fantasia visual, què pretenia el criticastre, que signés els meus quadres amb el malnom “El flipat dels pinzells”, o que deixés de pintar?

Vaig pensar que el tal Pere Pi no devia parpellejar mai, talment com un cretí dissecat.

Comentaris

  • L'alcohol i l'escriure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-01-2020 | Valoració: 10

    Quants escriptors s'han fet famosos amb l'ajut de l'alcohol? O artistes de cine, o pintors, o músics? L'important és el que escriuen, no com ho fan. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Ai els crítics![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-01-2020

    Dopatge artístic? Penso que en el món de l'art no està pas prohibit, aquest crític del Pinzellades no està al cas de la normativa. Ara, sobre què és art i què no i sobre les estafes i els blufs en el món dels galeristes en podríem fer uns quants de microrelats.
    Has encetat un bon tema de discusió.
    Gràcies pels teus comentaris, Jam.

  • Montseblanc | 12-01-2020

    Entro a la Viquipèdia, buscant la paraula “ART” i em trobo aquesta primera frase: “L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel•la els sentits i les emocions”.
    Així que tant és com l’artista hagi arribat a fer la seva obra, sigui sobri o drogat. L’important és que provoqui una reacció en qui rep l’obra a través dels sentits. I, això ja és una cosa molt meva, diria que és art encara que els altres no ho apreciïn si, en produir-lo, l’artista és feliç. Jo diria que el problema principal de molts artistes és quan pretenen viure de la seva obra. Sentir, crear, comunicar... és el premi i hauria de ser l’objectiu final. Només quatre afortunats poden viure de la seva obra artística.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

241 Relats

318 Comentaris

148724 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Poca-solta i barroer, em diuen. I potser diuen bé. Potser sí que en soc de mena. Però, ves per on, hi ha més honestedat en la nuesa d’aquesta part poca-solta i barroera de mi, que no pas en l’elegància del vestir de qualsevol hipòcrita. Perquè val a dir-ho, ara com ara no tinc cap raó per enganyar ningú. És més, no tinc raons ni per enganyar-me a mi mateix, que ja és dir.

FORÇA I ENDAVANT!



JOHNNY DEPP

L’actor nord-americà Johnny Depp, indi d’origen, va dir en una entrevista: “Per exterminar un poble no cal pas matar cada un dels seus membres, n’hi ha prou de destruir-ne la capacitat d’autoestima; n’hi ha prou de fer que la comunitat que el constitueix s’arribi a convèncer que la seva cultura és inútil.”



Si ens volem lliures, fem-ho! #MakeAMove