“Petons sense por, racons amb amor”

PE tites tonades que surten del cor,
TONS càlids que ara són lliures d’amor,

SEN tint que el somriure sempre venç la por
SE gur que algun dia recordes l’ardor.

POR tes que ja s’obren, camins amb finor,

RA nures que es veuen, en temps de foscor.
CONS ells que s’aprenen amb el pas del temps,

AMB ients que m’agraden, no són passatemps.

A questes paraules potser des d’avui,
MOR molen, bressolen, o qui sap si argüir.


Novembre 2011


**...Són moltes rialles que ens han fet més forts, que mai no s’acabi la lluita dels mots. Des de la distància té un altre color, d’aquest breu meu llibre n’escampo dolçor.