Perfum La Favorita

Un relat de: Xavier Valeri Coromí
Càndida, filla del baró de Mafina, havia d’atraure l’atenció del rei Lluís. Amb la barbeta alçada, els mugrons endavant i el cul enrere es valorava nua davant del mirall. N’hi ha més d’una com jo.
—Necessiteu un perfum! —digué Escolàstica Ocellmira, la jove criada rossa de galtes vermelles, mentre posava el drap a l’aigua tèbia.
—On el puc aconseguir?
—En Gilbert Vagafort, el noi que ens porta el bedoll i l’artemísia, és el criat de l’herbolari del mas Ermenavila, un tal Jaume Pensa, un savi filòsof i herbolari. Li agraden les dones per això fa perfums.
L’endemà, la Càndida i l’Escolàstica van entrar al mas Ermenavila. En Gilbert va demanar a l’amo un perfum per a les noies. La mirada suplicant d’elles va commoure aquell home alt de mirada tendre, posat tranquil i somrís amable. Jaume va treure líquid d’un alambí el va posar en un flascó, que va tapar amb un suro. Càndida premé el flascó contra el pit.
La noia Mafina va poder assistir a l’entrada setmanal del rei a la cort. Sota llums de cristall, el rei passà, com la vara de Moisès pel mig de les perruques i els vestits llampants. Quan fou al seu davant, les noies doblaren el genoll, oferiren les tendres mamelles pels escots i alçaren els rostres somrients. El rei admirà i continuà. Fou quan li entrà un dolç perfum pels narius. Era una aroma femenina, sensual, com sorgida d’una noia nua entre les herbes i les flors d’un prat frescal. El monarca es girà i va quedar fit a fit amb Càndida Mafina. La jove oferí uns ulls de primera mar i somrigué. El rei continuà el camí i s’assegué al tron.
—Demà, vull veure la perfumada —digué al senescal.
Quan Càndida Mafina rebé la lacrada carta de convit, es proposà acabar amb els problemes econòmics de la baronia del pare, aconseguir càrrecs pels germans i matrimonis per les germanes.
Rouseau deixà escrita la fórmula del perfum per a la futura favorita en una carta a la senyora Madrona Delasort. L’historiador Viteli Pensabans llegí la carta i oferí la fórmula a un fabricant de perfums. El van fabricar i el van promocionar. El perfum La Favorita fou el més venut de Nadal 2028.

Comentaris

  • La història...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-01-2025 | Valoració: 10

    d'un perfum en un ambient molt encertat. L'aroma del perfum de la Càndida va encisar al rei, i tota la seva família en va sortir molt ben parada, donant fe que els interessos personals a totes les èpoques han estat primordials. Un relat molt entretingut.
    Enhorabona, Xavier.

    Rosa.

  • Perfum romàntic[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-01-2025

    Un estil barroc, molt adient al tema; una combinació d'elements històrics i actuals que donen originalitat i sentit al relat.

    M'agrada més la versió del fòrum, Em sorprèn la presència de Rousseau. Pel meu gust una persona poc recomanable: compositor d'òperes i botànic, no sabia que fos perfumista, potser li venia de la seva afició a les plantes. Anava tenint fills i els anava enviant a l'hospici, calvinista d'origen, es va convertir al catolicisme per a poder-se follar a madame de Warens. El bon salvatge, a la fi, va resultar més salvatge que bo. A la versió del fòrum dius que l'actor que el representa és en Richard Gere, jo diria que li escau més en Danny DeVito. Aquí el substitueixes per Jaume Pensa, però, de manera inesperada, al final tornat a sortir Rousseau.

    Molt ben descrit per a què servia ser la favorita: afavorir la família i endur-se algun guany; romanticisme, poc, poc.