Perduda

Un relat de: LuzDeLuna

Perduda,
en una vida sense sentit
en una societat sense llum
en un país sense pau.

Perduda,
sense poder ser qui soc,
sense poder dir el que vull,
sense poder pensar.

Perduda,
perduda per ser una marioneta
guiada per uns grans tirans,
que volen manipular
tot el que fem,
tot el que volem
tot el que hi ha.

Perduda per no poder estimar
per no poder abraçar,
i per no poder cridar
Perduda en un laberint sense sortida,
en un espai sense casc per respirar
en un riu que porta a la mar.

Perduda
sense un objectiu fix
sense una esperança latent
sense paraules de consol
sense somriures
sense plors,

Comentaris

  • t'he trobat[Ofensiu]
    petit marrec | 24-11-2010

    no et perdis tant que tens moltes mans on agafar-te i deixar que els altres es preocupin una miqueta mes per tu !!!

  • quan ens sentim així...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-10-2010 | Valoració: 10

    el millor és compartir els pensaments i buscar companyies, el pitjor és aïllar-se
    jo et diria que per aquí per RC pots trobar un quants bons i bones companyies...
    de moment rep la meva salutació més sincera
    des de mataró
    joan

l´Autor

Foto de perfil de LuzDeLuna

LuzDeLuna

3 Relats

5 Comentaris

2111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33