Per què no et llegeixes cada dia un conte?

—¿Per què no et llegeixes cada dia un conte? —Em vaig preguntar un dia.

Un propòsit que em va néixer mirant-me al mirall, atabalada per no arribar tard a treballar.

Quan era petita i em van regalar un recull de contes infantils, que es titulava «Un conte per a cada dia”», era el que feia.

Em llegia dia rere dia una història que em traslladava a altres móns. Ja sé que després no m’era prou i llegia molt més que un simple conte i em vaig començar a atrevir amb novel·les i històries més complexes. Però aquest any, que recentment hem estrenat, m’he proposat cada dia llegir-me un conte i res millor que començar per la meva escriptora preferida, la Mercè Rodoreda.

A l’endemà, em llevo del llit aviat i el que faig primer, mentre esmorzo, és llegir-me un conte. Són curts i, per uns moments, la meva imaginació vola. Després, ja tocaré de peus a terra, però quan encara tinc el cap tocant el somni, un conte m’és adient per a somniar durant una estona més.

Després d’onze dies, ja he acabat de llegir el primer recull de contes: «Semblava de seda i altres contes». Són onze contes escrits per una ploma magistral i d’una gran qualitat literària. De vegades, són previs per a estimular la imaginació i fer-ne darrerament una novel·la. Però no són simplement esborranys. Són relats bells i lírics, narracions autònomes i breus que poden viure en la teva ment sense necessitat d’allargar-les. Aquest any em llegiré tots els contes de la Mercè Rodoreda i d’altres autors que tinc en ment.

Els contes que contenen el primer recull que m’he llegit aquest any són aquests:

Ada Liz
En una nit obscura
Nit i boira
Orleans, 3 quilòmetres
Viure al dia
Pluja
El bitllet de mil
Rom Negrita
Paràlisi
Semblava de seda
El parc de les magnòlies

Les temàtiques són diferents entre sí. Els narradors són omniscients, els personatges estan traçats amb poques pinzellades, però diuen molt de sí. Hi ha records i alguns somnis en els contes, històries que viuen dintre d’altres. La crueltat de la guerra toca inevitablement alguns relats. Algunes són històries quotidianes, vivències del dia a dia. D’altres ens porten per un camí oníric i més fantasiós. Hi ha diàlegs, descripcions, accions, pensaments. És un recull variat, que finalitza amb una escena teatral amb «El parc de les magnòlies», que avui mateix m’he acabat.

Pel matí, un conte i, pel migdia i la nit, continuo amb les novel·les que llegeixo. La lectura m’obre un món ple de possibilitats que m’enriqueixen l’esperit.

A través de paraules, RECORDO, VISC, CREO.

¿Què faríem sense elles?