PER NADAL, POLLASTRE.

El Josep s’aixecava cada matí amb l’alè fred de desembre entrant pel coll de la jaqueta. La granja, a les afores del poble, semblava una nau espacial envoltada de silenci i d’olor de gra. Dins, mil pollastres picotejaven la llum artificial que mai no s’apagava. Era una llum sense sol ni fe, una llum de necessitat.



Aquest any la por tenia nom: grip aviar. El veterinari li havia dit que ni un reixat mal tancat podia quedar. Havia de gastar-se més del que guanyava en reixes noves, filtres, màscares i desinfectants. Ho feia amb resignació, pensant que, almenys, ningú no podria dir-li que no havia complert.



Però mentre ell posava reixes , filtres, panys a la porta, el GOBIERNO —a la tele sempre en majúscules— anunciava que la taula de Nadal seria més barata que mai. Compraven pollastres d’arreu del món: del Marroc, de la Xina, de països amb noms de calor i mar. Eren pollastres sense cap garantia sanitària, això , si , barats com la paraula “solidaritat” en boca d’un ministre.



Quan el Josep va portar els seus al mercat, ningú no els volia. Li deien que eren massa cars, que el Nadal de l’any 2025 , no està per luxes. Va tornar a casa amb la furgoneta plena i el cor buit. A la nit, mentre sentia les Nadales al televisor, va obrir la porta del galliner. Els animals el miraven amb aquell misteri antic de qui entén sense parlar.



—Bon Nadal, companys —va murmurar—. Sembleu es únics que m’enteneu.



I aleshores, com si una mà invisible hagués girat el món, uns estels van creuar el cel i un dels pollastres més joves va començar a cantar. No pas un gall, sinó un pollastre qualsevol, que allà, enmig de la foscor, va fer sentir una veu que semblava humana.



—No et rendeixis, Josep. El Nadal no és el que venen, és el que cuides.



El dia de Nadal el poble es va llevar amb una olor suau a caldo, el Josep va obrir la granja als veïns necessitats , i aquell any ningú va passar gana. El GOBIERNO mai en va parlar, alguns encara recorden però, aquell Nadal en què la dignitat va donar més escalfor que tots els pollastres “ barats, i sense garanties sanitàries “ del món.



https://agricultura.gencat.cat/web/.content/04-alimentacio/inventari-productes-terra/enllacos-productes/fitxers-binaris/pollastre-emporda.pdf