PER FI!

Un relat de: Materile
PER FI!

Eren les set de la tarda del dia 7 de setembre. En Marti tenia una feinada que no se l’acabava. Ell i uns quants més eren en aquella sala llarguíssima amb taules plenes de tríptics i equipades amb ordinadors i telèfons; les parets vestides de dalt a baix amb prestatges i armaris; a terra, paquets i més paquets. En aquell lloc l’activitat era frenètica. El telèfon no parava de sonar. Déu, quins nervis! S’acostava la Diada i aquest any era l’any de la gran fita.
Catalunya bullia de cansament i d’indignació contra el Govern espanyol, mai havien estat tan malament des que havia acabat la terrible Guerra Civil. La crisi havia agreujat l’etern problema: el menyspreu d’Espanya cap a Catalunya. Espanya mentia i no pagava a Catalunya el que s’havia pactat, canviava les lleis quan li convenia, imposant nous impostos ofegant d’aquesta manera l’economia dels catalans, cada cop més pobres i amb menys drets. Espanya volia sotmetre encara més Catalunya, aconseguint, amb la seva prepotència i supèrbia, que Catalunya volgués amb més vehemència que mai recobrar la llibertat que ara feia 300 anys li havia estat arrabassada, en la Guerra de Successió.
El mòbil d’en Martí sonà amb una música especial que volia dir que era personal i urgent. De seguida comunicà als companys que un afer molt important el reclamava, que se n’havia d’anar, però que ells ho havien de continuar fins al final.
Havia d’anar prop de Ripoll, a la masia que tenia la seva àvia. Una masia que tenia uns quants segles, a la porta es podia llegir 1640, una data històrica per la gent i la masia. Agafà el cotxe i enfilà el camí rabent. Un cop arribà a la masia, sortí del cotxe molt angoixat. Empenyé la porta, que estava oberta, i pujà de dos en dos aquells graons que li eren tan familiars.
–Àvia!
Només entrar a l’habitació s’adonà de la seva gravetat. Un mig somriure es dibuixà a la seva cara.
–Martí, m’estic morint. El teu avi ha vingut a dir-me que per fi serem lliures, però que tu t’has de posar al capdavant. El dia onze serà un gran dia i el dia 9 de novembre se’ns obriran les portes a la llibertat. Per fi, després de tanta lluita ho aconseguirem, i, jo me n’aniré amb l’avi per sempre. Puja a les golfes i trobaràs la resposta.
En Martí hi pujà i el que veié el deixà estorat. La filera de quadres dels avantpassats, hereus d’aquella finca, tenien els rostres borrosos, com si les seves ànimes se n’haguessin anat, i el quadre de l’avi restava nítid i somrient. Les seves ànimes també lluitarien.

Maria Teresa Galan (Materile)

Comentaris

  • Feia temps que no et llegia[Ofensiu]
    Josoc | 28-10-2014

    i ara veig que he fet mal fet. Realment val la pena de fer-ho, quina força i al mateix temps quina sensibilitat saps expressar? Enhorabona. M'agradaria que opinessis la meva última aportació a Relats.

  • Impressionada...[Ofensiu]
    Naiade | 20-10-2014 | Valoració: 10

    ...és com m’he quedat al llegir aquest relat tan bo, on deixes anar la nostre historia, d’una manera tan sentida , que esborrona. Et poses a la pell de cada un de nosaltres, que més o menys tenim histories similars. Ha arribat l’hora estimada Teresa de lluitar pels nostres avantpassats, per nosaltres i per la nostra descendència.
    Petons

  • Un relat escrit amb el cor[Ofensiu]
    brins | 04-10-2014 | Valoració: 10

    Un relat preciós i commovedor, Maria Teresa, que deixa ben palesa la necessitat d'un canvi que reconegui els nostres drets.Et felicito per la manera com ens has sabut expressar els teus sentiments, i aprofito aquesta ocasió per enviar-te una abraçada molt, MOLT forta.

    Pilar

  • Aires de llibertat[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-10-2014

    Tot el relat respira un força, una il·lusió, una empenta fascinants. Una història familiar bonica, malgrat el desenllaç, on queda ben palesa la història del nostre poble català, del seu patiment passat i present. Esperem que els nous aires de llibertat que tots desitgem es facin realitat en un futur immediat.
    Estic molt contenta de veure't com ens transmets aquesta força mitjançant les teves paraules tan encertades. No t'aturis, Materile!
    Una abraçada ben forta i ben animosa, estimada.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / Benvolguda Relataire:

    La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

    És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
    de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • molt tendre i commovedor....[Ofensiu]
    teresa serramia | 17-09-2014

    de generació en generació.....la lluita per la llibertat..Pel respecte a tots els que ens han precedit..Molt bonic, Mª Teresa...Segueix escrivint...Et necessitem....

  • La cara nítida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2014 | Valoració: 10

    Hola Maria Teresa, m'alegra molt i molt llegir-te de nou i més amb aquest to i aquesta força! Un contrast d'una història ben real i amb un final ben obert i misteriós. La cara de l'avi es veu nítidament i això serà un presagi pel futur de'n Martí i Catalunya. Repeteixo, m'alegra molt llegir-te de nou. Una abraçada.

    Aleix

  • Va dir...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-09-2014 | Valoració: 10

    ...Confuci que per arribar molt lluny el que s'havia de fer és el primer pas, i això és el que està passant a Catalunya. Massa temps amb la bota de ferro al damunt. Sempre ens han tingut per subversius, avars, nacionalistes, però no han sapigut mai entendre l'esperit de la terra catalana. No han deixat mai d'estirar la corda i així no es governa un país, ja que la corda més tard o més d'hora es trenca i llavors no hi ha res a fer. L'esclau es rebela.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: