Per fer un món un xic més lliure

Un relat de: free sound
Les paraules de la nit,
que et transportin al teu llit.
Les estrelles d’aquest cel,
facin pluja de l’anhel.
I entre aquestes pinzellades,
ja vivim mig embobades.
I quan lluna plena hi ha,
quelcom bo que sortirà.
Al matí em desperto amb mots,
dient sempre allò que pots,
no pas els deixem tancats,
són moments mai oblidats.
Com les múltiples sensacions,
d’unes vides amb mil sons,
amb plaers, i fets dels bons,
són els dies com bombons.
Dolços, i ben recoberts,
amb delícies que han sorprès,
amb licor o sense ell,
un bon gust i bon capdell,
engranatge del més bell.
I potser amb migdiada,
o com somni d’una fada,
cap paraula atrapada,
sempre anada i tornada.
Que no sigui abandonada,
la nostra felicitat,
de la vida accidentada,
mil poemes acabats.
I tornem a reescriure,
mentre sentim aquest viure,
mentrestant tot sigui riure,
per fer un món un xic més lliure.


Març 2011

Comentaris

  • De nit i de dia[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-03-2011

    El missatge del darrer grup de versos destaca amb claredat:
    mai no hem d’abandonar la idea de la felicitat, la seva búsqueda, com a companya de vida.
    Malgrat la “vida accidentada”, cal “sentir aquest viure” que ens proporciona un munt d’oportunitats de ser feliços, ja sigui de dia... o de nit, quan les estrelles del nostre cel permetin ploure els anhels.
    T’ofereixo avui una història nocturna, doncs: Nocturns

    I t’envio una abraçada diürna,
    Unaquimera

  • poema amb ritme que et va enganxant poc a poc[Ofensiu]
    joandemataro | 21-03-2011 | Valoració: 10

    i que desprèn felicitat

    salutacions des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: