Penyora

Un relat de: aleshores
Sí que és profunda l’empremta del tractor,
El solc que deixa i sobre el llit de flors.
Una individual flor de gira-sol batuda i marcida
fineix en escaire que l’atzar dibuixa.
Poc que ho preveiem tots els presents.

El tractor no s’atura davant de la flor,
segueix la traçada que dur fins al marge
debades la bellesa: la bellesa és el demà
que du de penyora l’avui.


Comentaris

  • La fragilitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-09-2024 | Valoració: 10

    Les flors són fràgils, però tenen la virtut de reproduir-se de pressa. I si qui ha trinxat la flor és un tractor, encara. El tractor també viu al camp, no és un pixapí de la ciutat. Una abraçada.

    Aleix

  • Contraposició[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-09-2024

    Una poesia amb bon ritme.
    Impactant la contraposició entre la força bruta de la tecnologia i la delicadesa de la flor de gira-sol.
    La força, el desig de treure un rendiment ràpid són insensibles a la bellesa, tant els fa, no la veuen ni la poden apreciar.

  • La flor...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-09-2024

    batuda pel ésser humà, sense pietat ni remordiment. La natura castigada per el poc valor i respecte que reben a canvi d' interessos creats i poder. Bonic i sensible poema.
    Salutacions aleshores.
    Rosa.