Penyora

És una víctima individual, tribut inevitable per salvar la resta de la plantació. Com diuen ara, és un "dany col·lateral".

I parlant de danys col·laterals, m'acabo adonar que, en el teu relat participant en el RepteClàssic DCCLXXXVII (LA GUERRA DE GAZA), "Destí manifest", hi ha una petita infracció a les bases: en el cinquè paràgraf del diàleg, just abans de "l'Arafat", hi surt la paraula prohibida "pau". Em sap greu perquè sols queda un dia. Si no arribessis a temps de llegir el present comentari, tranquil, que no t'ho tindré en compte.

Les flors són fràgils, però tenen la virtut de reproduir-se de pressa. I si qui ha trinxat la flor és un tractor, encara. El tractor també viu al camp, no és un pixapí de la ciutat. Una abraçada.

Aleix

Una poesia amb bon ritme.
Impactant la contraposició entre la força bruta de la tecnologia i la delicadesa de la flor de gira-sol.
La força, el desig de treure un rendiment ràpid són insensibles a la bellesa, tant els fa, no la veuen ni la poden apreciar.

batuda pel ésser humà, sense pietat ni remordiment. La natura castigada per el poc valor i respecte que reben a canvi d' interessos creats i poder. Bonic i sensible poema.
Salutacions aleshores.
Rosa.