Penses en mi, ara?

d'una amistat , una promesa, un dia i una nit. Versos que fan del satel·lit un mirall: per que ell es reflexa en tu i tu en ell; un eix de simetria que copia al teu cor les paraules que ell va pronunciar, una nit i un dia...

Nostàlgia...

t'has tornat CÒSMICA!!! ja ja... no sé si podré arribar allà on tu t'has situat... però les paraules també són còsmiques i besen la cara del món i de l'univers... segur que ens trobarem al final d'algun poema o a l'inici... qui sap?
un petó i una abraçada!!!

Quina màgia aquesta lluna... aquesta lluna que veiem aquí i allà. I l'observem i parlem i pensem amb aquella persona amb qui un dia la vam compartir. Mai se sap si està a l'altre costat mirant, però ningú et treurà l'il·lusió de pensar que sí.
Ai si la lluna parles...
Un petonas wapa!!!
I akest dissabte en toca a tu d'okupa,eh!!!!!
Montxita!

Preciós! Dos persones que malgrat la distància creen un fil invisible que els uneix, dues mirades que s'encreuen a l'infinit, allà on es projecten els nostres somnis, allà d'on surt la tènue llum que ens il·lumina les nits i que alhora fa de llaç entre dues ànimes que es palpen l'una a l'altre en l'infinita distància. M'agrada tot el que dius i escrius!! Ets genial!! Segueix escrivint i delectant-nos amb les teves paraules!
Una abraçada!
GuSPIRA

Perquè les teves mirades són petjades eternes, perquè les teves carícies són vent incessant,
perquè els teus besos són foc incombustible,
perquè és la teva essència que queda perenne a la seva ànima.

Segur que sí, Sílvia. Per la meva part sempre pensaré amb vos i m'emportaré part de la vostra essència dins meu.

OhCapità.

el coment, com que he tingut examens, no he pogut, però ara vinc disposada a saldar deutes amb tots!!
Es el primer poema que et llegeixo, de fet poema, relat i tot, i m'agradat, espero que la resta també em facin tan de goig.
A veure!!